Sant Ponç, l'aplec tradicional i popular per excel.lència

L'Abans Tordera- Autor: Àngel Pous

Sant Ponç és l’ermita més característica del terme parroquial de Sant Esteve de Tordera. La seva construcció, originalment d’estil romànic, ha sofert diverses modificacions al llarg de la seva història. L’aplec de Sant Ponç ha estat, des de sempre, una de les festes populars més venerades per la població. El seu arrelament és fruit de dos condicionants: l’ermita es troba en una situació espaiosa i la diada del patró, l’11 de maig, és idònia pel que fa a la climatologia. L’aplec apareix documentat a partir del segle xvii, per bé que es considera que l’origen es remunta a temps medieval.

L’any 1905, els propietaris Joan Ferrer Comaleres, de can Ferrer de Sant Ponç, i Vicenç Coma Ferrer adquiriren els drets de propietat de Sant Ponç per tal d’evitar la imminent tallada dels seus pins centenaris, i de llavors ençà passaren a ser els patrons de l’ermita i, alhora, responsables del seu aplec. A principis del segle xx, la festa s’iniciava a la vila. A primera hora del matí, una banda recorria els carrers de Tordera per animar els seus veïns i acompanyar-los fins a Sant Ponç. A les 10 del matí es feia la primera missa. L’any 1899, per exemple, un cop acabada la cerimònia religiosa, l’orquestra local La Modesta Harmònica va tocar sardanes a l’esplanada de Sant Ponç; posteriorment es féu el tradicional tir a la rodella i, a continuació, l’arrossada. D’aquell any es documenta, també, que hi havia parades d’avellanes, pastes, dolços, carns i altres comestibles. Era tradició, abans de celebrar l’ofici solemne de Sant Ponç, beneir roses, que posteriorment es col·locaven sota el llit amb la intenció d’evitar puces, xinxes o polls.

La missa amb les autoritats es feia a les 12 del migdia. Durant els anys vint del segle passat, en Ferrer de Sant Ponç, que era caporal del sometent del districte d’Arenys de Mar, convidava un seguit de personalitats a la seva festa. El 1926 hi assistiren el president de la Diputació de Barcelona, el senyor Milà i Camps, el governador civil Joaquim Milans del Bosch, el general del sometent armat de Catalunya, entre d’altres. Els acompanyaven l’alcalde Agustí Navinés i els principals hisendats de la població. Joan Ferrer oferia un dinar als seus convidats a casa seva, a can Ferrer de Sant Ponç.

En algunes edicions de finals del segle xix, a les quatre de la tarda, la gent es desplaçava a can Torrent de l’Estany, que era on es ballaven les sardanes. La festa es finalitzava a la vila. Per exemple, a principis del segle xx, a les nou del vespre es començava un ball al local del Círcol de Productors, seu social del Sindicat de Pagesos, localitzat a l’actual cal Ros, al carrer de Sant Ramon.