dimarts, 12 d’agost del 2014

De la Societat l’Amistat a Esquerra Republicana de Catalunya

Al llavors número 10 del camí ral Joaquim Ricastell fundà un cafè el 1899. Cinc anys més tard en aquest indret es constituí oficialment la societat L’Amistat. Podien ser socis d’aquesta organització els homes majors de 16 anys. La quota era de quatre pessetes semestrals; inicialment se n’havien de pagar cinc en concepte d’acció. Tots els integrants eren considerats copropietaris. L’Amistat tenia una perspectiva més cultural que les altres societats del municipi. Disposava d’un reglament per mitjà d’uns estatuts i tenia una biblioteca, un grup de teatre i una coral.

El 14 d’abril del 1931 es proclama la Segona República espanyola després dels resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril. El matí del dia 15 es proclama a Tordera, al balcó de l’Ajuntament, i és hissada la bandera catalana. Joaquim Sagrera Bagó, del Casal Catalanista Republicà, ERC, en va sortir alcalde. Sagrera ocupà la presidència del consistori fins al 13 d’octubre del 1934.

La seu de la Societat l'Amistat.   
La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya neix a la societat L’Amistat, que passà a denominar- se Societat L’Amistat Catalanista i Republicana al setembre del 1931, coincidint amb la visita de Francesc Macià a Tordera. Sagrera n’era un dels membres visibles i havia ocupat càrrecs com el de secretari i, més tard, president. Als comicis electorals del gener del 1934 es presentaren dues llistes, la Lliga Catalana i la Candidatura Catalanista Republicana, ERC, que en va resultar guanyadora, ja que va obtenir vuit representants enfront dels quatre del partit conservador. Sagrera continua amb la presidència del consistori.

Els fets d’Octubre del 1934 condueixen a l’empresonament de l’alcalde Sagrera en un vaixell del port de Barcelona, on romandrà 29 dies. El dia 13 del mateix mes, a la sessió extraordinària presidida pel comandant d’artilleria Antonio de Carranza García Tringueros, es presencia la dimissió dels vuit regidors republicans.

El nou govern sortint fou encapçalat pel conservador Pere Vendrell Camps (13 d’octubre del 1934- 19 de febrer del 1936), juntament amb els tres regidors restants i quatre més que figuraven a la llista electoral. Les eleccions del 1936 donaren la victòria al Front Popular i Sagrera recuperà el poder del consistori. Ja en temps de la Guerra Civil, l’alcalde Joaquim Sagrera es va veure obligat a dimitir a l’octubre del 1936. El règim franquista abolí l’antiga societat L’Amistat i posteriorment la Falange ocupà el seu local del camí ral.

dimarts, 5 d’agost del 2014

Sant Ferriol, la societat de socors mutus torderenca

La societat Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, fundada el 1857, fou una entitat creada amb la finalitat d’assegurar els pagesos, comerciants i obrers torderencs en cas de malaltia, constituïda sota els valors de la solidaritat i l’ajuda mútua.La Constitució espanyola de l’any 1837 establia el dret d’associació per a la classe obrera. El Reial decret de 28 de febrer del 1839 permetia la creació de societats de socors mutus, organització que agrupava la classe treballadora per poder tenir una certa garantia o protecció davant una malaltia, mort accidental, atur, invalidesa o vellesa. A Tordera, a mitjan segle xix, es constitueix el Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, una societat de socors mutus que perdurà activa fins a l’entrada dels anys vuitanta del segle xx.

El reglament de l’entitat, redactat el 1892, constata que la societat només podia ser constituïda per homes domiciliats a Tordera. Per ingressar al sistema, primer s’havia de passar un reconeixement mèdic efectuat pel metge de l’organització. L’aspirant seria admès si els membres de la Junta no posaven impediment a la seva admissió, i aquest havia de conèixer i acceptar les condicions establertes pel Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol.


El nombre de socis era il·limitat; malgrat això, hi havia condicionats. Els integrants havien de tenir una edat compresa entre 18 i 55 anys. Amb tot, si el nombre de contractants arribava a 60, no s’acceptaven persones de més 45 anys i, si la xifra arribava al centenar, no entrarien homes de més de 35 anys. Un cop passada la revisió mèdica i ser acceptat per la Junta, el nou integrant pagava cinc pessetes en concepte d’inscripció. Si aquest era fill d’un afiliat, pagava la meitat, és a dir, dues pessetes i mitja, sempre que residís en societat comuna amb el seu progenitor. Si un soci deixava la localitat de Tordera, podia abandonar la societat i, si tornava a residir al municipi, podia tornar a ser admès sempre que complís els requisits inicials d’entrada.

El Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol celebrava anualment la diada del seu patró el 18 de setembre. Entre les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle xx, la festivitat era molt homogènia. Se celebrava un ofici religiós a la parròquia de Sant Esteve amb la intervenció de l’orquestra local, primer Modesta Harmònica i, posteriorment, la Principal de Tordera, sardanes a la plaça de l’Església i, a la nit, ball.