dimecres, 19 de novembre del 2014

L’hospital dels pobres de Tordera

La vila de Tordera disposava d’un hospital dels pobres, el qual apareix documentat a partir del segle XV. Les primeres referències atribuïdes a una organització de tipus sanitari daten del 29 de desembre de 1441, en el testament d’Hugo Descolomer. Entre els anys 1500 i 1512 s’esmenta la voluntat de construir un nou hospital dels pobres, localitzat a l’actual carrer de Sant Ramon. El dia 20 d’abril de 1512, el Bisbe de Girona atorga una lletra de qüistació, per tant l’autorització per poder captar donatius i almoines destinades al nou equipament sanitari. Al costat de l’hospital hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Roser. La seva llicència de construcció és del 1 de febrer de 1552.    

El creixement demogràfic sostingut de la població i la fluència de trànsit per la vila són dos dels condicionats que fan que aquestes instal·lacions sanitàries quedin petites i obsoletes. Així doncs, a finals del segle XVI es prepara el trasllat a una construcció més àmplia, situada a l’actual carrer de Sant Antoni. Aquest nou espai sanitari s’ubicarà en unes cases comprades per l’administrador de l’hospital dels pobres i els regidors de la universitat a l’any 1593.

Capella de Sant Antoni i de l’antic hospital dels pobres. Any 1942   
Autor:Pons Guri. L’Abans, recull gràfic de Tordera (1870-1979) Arxiu Històric Fidel Fita.

Segons Jalpí Julià l’edifici de l’hospital estava composat per dues plantes, i no només era utilitzat per acollir malalts i pobres sinó que també s’hi albergava algun pelegrí. Aquesta organització era dirigida per un administrador, elegit anualment per els regidors de la universitat i pels representants de la parròquia. L’encarregat residia en el propi edifici, a la primera planta. Tot indica que l’hospital era petit i tenia pocs ingressats, així doncs el Bisbe Lorenzana, a la visita pastoral del 1775, esmenta que l’hospital dels pobres de Tordera era una casa amb tres llits.

Francisco Zamora, a finals del segle XVIII, comenta: El hospital es un edificio miserable, con doscientas libras de renta. Los administradores son los regidores. Este punto necessita arreglo general. Finalment el 1792 s’escullen dos administradors per fer reformes a l’edifici. Poc desprès es declararà com a hospital civil. En el 1868, l’Ajuntament afirma: En el caso de Tordera ya existe un Hospital de Pobres, consignando las partidas en la Beneficencia Municipal. Por otra parte hay establecidos en el mismo dos médicos y un cirujano, dos farmacéuticos con Botica abierta al público, que están bien servidas, particularmente a los pobres a los cuales se asiste gratuitamente per los facultativos municipales, sin mediar contrato, sino convencionalmente de palabra. L’hospital dels pobres de Tordera tenia una capella pròpia dedicada a Sant Antoni, datada a la primera meitat del segle XVII i situada al costat d’aquesta institució.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Xavier Martín repeteix com alcaldable del Partit Popular a Tordera

Xavier Martín de Diego, nascut fa vint-i-set anys a Tordera, està format en el camp de la ciència jurídica. És president de la secció local des de l’any 2005 i de les Noves Generacions del Maresme des del 2008. A les eleccions municipals del 2011, amb ell al capdavant, van obtenir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori local, gràcies a l’increment de vot considerable respecte anteriors eleccions municipals.  

Xavier Martín l’acompanyava primerament Javier Caballero Ortiz, número dos de les llistes, i el llavors president de les Noves Generacions de Tordera i vicesecretari d’organització de l’agrupació. Caballero va abandonar la política, a mitja legislatura, per motius professionals. En el seu lloc va entrar Jessica Asensio Guillén. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local. L’elecció de Xavier Martín com alcaldable va ser aprovada per unanimitat pel Comitè Electoral  Local del PP. Aquesta candidatura ha de ser ratificada pel Comitè Electoral regional i la Direcció regional del Partit en les pròximes setmanes.

Xavier Martín i Jessica Asensio. Ple municipal octubre 2014
Foto: Joan Bou Pla 
Xavier Martín és el tercer candidat a l’alcaldia conegut oficialment. Joan Carles Garcia Cañizares, de CiU, opta a la reelecció, després de quatre mandats consecutius com alcalde, els tres darrers amb majoria absoluta. Rafa Delgado, membre de l’executiva del PSC de Tordera, serà el cap de llista a les properes eleccions. Delgado té una llarga experiència en la política municipal, va encapçalar dues vegades la candidatura socialista del municipi de Tona, aconseguint un representant als comicis del 2003.      


Evolució del vot del Partit Popular a les eleccions municipals: 


dilluns, 10 de novembre del 2014

Resultats del 9-N a Tordera

4.769 torderencs exerceixen el seu vot a la consulta participativa del 9 de novembre. L’únic punt de participació al municipi va ser l’Institut Lluís Companys, situat al carrer Joan Maragall. El sí-sí es va imposar amb un 83.63% dels vots, un resultat lleugerament superior al global del Principat. Els partidaris de la cessació registren un total de 3.984 vots. El sí-no, és a dir els favorables d’un Estat propi per Catalunya, però configurat dins de l’Estat espanyol, han aconseguit 343 vots, que representa un 7,20% del total, uns dos punts per sota als resultats de Catalunya. Mentre que el no, ha estat de 195 vots, un 4,09% del participants. Resultat equivalent al general.


Urna del 9N amb les signatures dels col·laboradors.
Autor: Jordi Romaguera    

Partit
Vots
%
SÍ-SÍ
3.984
83,63
SÍ-NO
343
7,2
NO
195
4,09
SÍ-BLANC
47
0,99
EN BLANC
24
0,5
ALTRES
171
3,59



Si fem una comparativa amb altres comicis electorals, vegem que en el referèndum estatutari del 2006 hi van participar 4.508 torderencs, uns 261 menys que a la consulta sobiranista del 2014. Pel que fa al resultat, el sí s’imposava amb 3.670 vots, prop d’un 82%, mentre que el no obtenia un 619, un 13,81%. Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els partits partidaris a la consulta del 9-N, és a dir CiU, ERC, ICV-EU i CUP, van aconseguir en global, 4.542 vots. Fent una lectura dels resultats en clau independentista, vegem que la suma del conjunt de forces partidàries a la separació, CiU, ERC, CUP i SI, van obtenir un total de 4.102 vots. Una quantitat lleugerament per sota al resultat del sí-sí del 9-N (3.984) .

Segons ràdio Tordera, la participació rondaria al 35% de les persones que tenien dret a fer-ho. Es calcula que tenien dret a vot unes 13.450 persones. La participació de les passades eleccions europees (2014), es va situar al 41,04%. Podien participar en el procés participatiu del 9N els majors de 16 anys.