Infraestructura de 183 metres de
llarg per 1,60 metres d’ample, sostinguda per 10 pilars de ferro, clavats a
quatre metres de profunditat, i amb un sòl de fusta. L’element fou finançat
íntegrament pels veïns de la vila i amb l’aportació especial d’Augusto M.
Borràs Mercader, conegut com el cavaller de Jalpí. La idea de construir un
pont sobre la Tordera fou de Narcís Aleñà. El farmacèutic Miquel Vergés es va mobilitzar
per abordar l’obra i finalment Joaquim Sagnier, diputat pel districte d’Arenys,
fou l’encarregat de gestionar les qüestions polítiques.
A l’octubre del 1895 s’adjudicà
la construcció del pont de Ferro a La Maquinista Terrestre y Marítima, i el 13
de gener del 1896 s’exposaren els plànols del pont a la plaça de l’Església. Al
juliol del mateix any arribaren tres vagons amb les peces destinades al
muntatge del pont, de manera que se n’inicià la construcció. El 17 de juny del
1897 els enginyers de l’Estat feren proves de resistència sobre el pont
carregant unes 30 tones en cadascun dels seus trams, sense evidenciar cap tipus de moviment. Borràs, propietari de La
Eléctrica Jalpí, regalà quatre làmpades per al pont i l’Ajuntament n’hi
aportaria dues més, que es col·locarien a cada costat.
Finalment es va inaugurar el 3
d’agost del 1897. A les 10 del matí, els membres de l’Ajuntament, el jutge i
els integrants de la comissió del pont foren acompanyats per l’orquestra de
Tordera per dirigir-se a l’església, on mossèn Maymí, professor del seminari de
Girona, celebrà un ofici solemne. A l’altar major hi havia les autoritats i la
comissió. Finalitzat l’acte, es distribuïren uns 300 bons de pa i carn entre
les persones menys afavorides. A les dues de la tarda, al local del Centre,
l’advocat Coll va llegir un discurs.
Finalment, a la tarda s’inaugurà
el pont, que estava il·luminat amb dues làmpades de 500 bugies regalades per
Borràs, col·locades a la plaça, darrere de l’església. La inauguració del pont
es féu coincidir amb la benedicció d’una creu gòtica de plata trobada a la rectoria
i que es va restaurar; una autèntica joia d’orfebreria que va desaparèixer
durant la Guerra Civil. Acabada la
benedicció del pont, es tocaren sardanes fins a la una de la matinada. Posteriorment
hi hagué ball al saló Melis fins ben tard. La festa fou comissionada per Ramon
Matas, Pere Vendrell i el metge Isidre Quintana.