dimecres, 19 de novembre del 2014

L’hospital dels pobres de Tordera

La vila de Tordera disposava d’un hospital dels pobres, el qual apareix documentat a partir del segle XV. Les primeres referències atribuïdes a una organització de tipus sanitari daten del 29 de desembre de 1441, en el testament d’Hugo Descolomer. Entre els anys 1500 i 1512 s’esmenta la voluntat de construir un nou hospital dels pobres, localitzat a l’actual carrer de Sant Ramon. El dia 20 d’abril de 1512, el Bisbe de Girona atorga una lletra de qüistació, per tant l’autorització per poder captar donatius i almoines destinades al nou equipament sanitari. Al costat de l’hospital hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Roser. La seva llicència de construcció és del 1 de febrer de 1552.    

El creixement demogràfic sostingut de la població i la fluència de trànsit per la vila són dos dels condicionats que fan que aquestes instal·lacions sanitàries quedin petites i obsoletes. Així doncs, a finals del segle XVI es prepara el trasllat a una construcció més àmplia, situada a l’actual carrer de Sant Antoni. Aquest nou espai sanitari s’ubicarà en unes cases comprades per l’administrador de l’hospital dels pobres i els regidors de la universitat a l’any 1593.

Capella de Sant Antoni i de l’antic hospital dels pobres. Any 1942   
Autor:Pons Guri. L’Abans, recull gràfic de Tordera (1870-1979) Arxiu Històric Fidel Fita.

Segons Jalpí Julià l’edifici de l’hospital estava composat per dues plantes, i no només era utilitzat per acollir malalts i pobres sinó que també s’hi albergava algun pelegrí. Aquesta organització era dirigida per un administrador, elegit anualment per els regidors de la universitat i pels representants de la parròquia. L’encarregat residia en el propi edifici, a la primera planta. Tot indica que l’hospital era petit i tenia pocs ingressats, així doncs el Bisbe Lorenzana, a la visita pastoral del 1775, esmenta que l’hospital dels pobres de Tordera era una casa amb tres llits.

Francisco Zamora, a finals del segle XVIII, comenta: El hospital es un edificio miserable, con doscientas libras de renta. Los administradores son los regidores. Este punto necessita arreglo general. Finalment el 1792 s’escullen dos administradors per fer reformes a l’edifici. Poc desprès es declararà com a hospital civil. En el 1868, l’Ajuntament afirma: En el caso de Tordera ya existe un Hospital de Pobres, consignando las partidas en la Beneficencia Municipal. Por otra parte hay establecidos en el mismo dos médicos y un cirujano, dos farmacéuticos con Botica abierta al público, que están bien servidas, particularmente a los pobres a los cuales se asiste gratuitamente per los facultativos municipales, sin mediar contrato, sino convencionalmente de palabra. L’hospital dels pobres de Tordera tenia una capella pròpia dedicada a Sant Antoni, datada a la primera meitat del segle XVII i situada al costat d’aquesta institució.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Xavier Martín repeteix com alcaldable del Partit Popular a Tordera

Xavier Martín de Diego, nascut fa vint-i-set anys a Tordera, està format en el camp de la ciència jurídica. És president de la secció local des de l’any 2005 i de les Noves Generacions del Maresme des del 2008. A les eleccions municipals del 2011, amb ell al capdavant, van obtenir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori local, gràcies a l’increment de vot considerable respecte anteriors eleccions municipals.  

Xavier Martín l’acompanyava primerament Javier Caballero Ortiz, número dos de les llistes, i el llavors president de les Noves Generacions de Tordera i vicesecretari d’organització de l’agrupació. Caballero va abandonar la política, a mitja legislatura, per motius professionals. En el seu lloc va entrar Jessica Asensio Guillén. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local. L’elecció de Xavier Martín com alcaldable va ser aprovada per unanimitat pel Comitè Electoral  Local del PP. Aquesta candidatura ha de ser ratificada pel Comitè Electoral regional i la Direcció regional del Partit en les pròximes setmanes.

Xavier Martín i Jessica Asensio. Ple municipal octubre 2014
Foto: Joan Bou Pla 
Xavier Martín és el tercer candidat a l’alcaldia conegut oficialment. Joan Carles Garcia Cañizares, de CiU, opta a la reelecció, després de quatre mandats consecutius com alcalde, els tres darrers amb majoria absoluta. Rafa Delgado, membre de l’executiva del PSC de Tordera, serà el cap de llista a les properes eleccions. Delgado té una llarga experiència en la política municipal, va encapçalar dues vegades la candidatura socialista del municipi de Tona, aconseguint un representant als comicis del 2003.      


Evolució del vot del Partit Popular a les eleccions municipals: 


dilluns, 10 de novembre del 2014

Resultats del 9-N a Tordera

4.769 torderencs exerceixen el seu vot a la consulta participativa del 9 de novembre. L’únic punt de participació al municipi va ser l’Institut Lluís Companys, situat al carrer Joan Maragall. El sí-sí es va imposar amb un 83.63% dels vots, un resultat lleugerament superior al global del Principat. Els partidaris de la cessació registren un total de 3.984 vots. El sí-no, és a dir els favorables d’un Estat propi per Catalunya, però configurat dins de l’Estat espanyol, han aconseguit 343 vots, que representa un 7,20% del total, uns dos punts per sota als resultats de Catalunya. Mentre que el no, ha estat de 195 vots, un 4,09% del participants. Resultat equivalent al general.


Urna del 9N amb les signatures dels col·laboradors.
Autor: Jordi Romaguera    

Partit
Vots
%
SÍ-SÍ
3.984
83,63
SÍ-NO
343
7,2
NO
195
4,09
SÍ-BLANC
47
0,99
EN BLANC
24
0,5
ALTRES
171
3,59



Si fem una comparativa amb altres comicis electorals, vegem que en el referèndum estatutari del 2006 hi van participar 4.508 torderencs, uns 261 menys que a la consulta sobiranista del 2014. Pel que fa al resultat, el sí s’imposava amb 3.670 vots, prop d’un 82%, mentre que el no obtenia un 619, un 13,81%. Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els partits partidaris a la consulta del 9-N, és a dir CiU, ERC, ICV-EU i CUP, van aconseguir en global, 4.542 vots. Fent una lectura dels resultats en clau independentista, vegem que la suma del conjunt de forces partidàries a la separació, CiU, ERC, CUP i SI, van obtenir un total de 4.102 vots. Una quantitat lleugerament per sota al resultat del sí-sí del 9-N (3.984) .

Segons ràdio Tordera, la participació rondaria al 35% de les persones que tenien dret a fer-ho. Es calcula que tenien dret a vot unes 13.450 persones. La participació de les passades eleccions europees (2014), es va situar al 41,04%. Podien participar en el procés participatiu del 9N els majors de 16 anys.  

dimarts, 21 d’octubre del 2014

VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Epidèmies i Remeis al Maresme.

El dia 25 d'octubre es realitzarà a Malgrat de Mar la vuitena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, l’edició d’engany tractarà sobre epidèmies i remeis al Maresme.

La ponència inaugural de la trobada, que anirà a càrrec de Francesc Forn i Salvà, porta per títol "Epidèmies al Maresme. La pesta bubònica de 1650. Causes, efectes, remeis i conseqüències", i anirà seguida per la presentació de comunicacions a càrrec d'investigadors com Joan Bou Pla, Jaume Vellvehí, Alexandra Capdevila, Alexis Serrano, Begonya Torres i Marc Pons, Després del dinar de germanor, la trobada es clourà amb una visita a l'hospital de pobres de Malgrat de Mar i a l'església parroquial de Sant Nicolau, a càrrec de l'historiador Joan Piña Pedemonte.


A continuació l’horari de la jornada:


09’00-09’30
Rebuda de participants

09’30-09’45
Inauguració

09’45-10’30
Ponència inaugural
Francesc Forn i Salvà
La lluita contra la pesta a l’Edat Moderna. L’epidèmia de 1650

10’30-11’00
Esmorzar

11’00-11’15
Fonts per a l’estudi

Alexandra Capdevila.
Els llibres parroquials com a font d’anàlisi de la història de la medicina Una aproximació a les causes de la defunció al Maresme als segles XVI i XVII

11’15-11’30
La pesta i religiositat
Marc Pons Prats
La religiositat popular, sosteniment individual i col·lectiu davant de la pesta i la fam

11’30-11’45
La pesta i religiositat
Sergi Alcalde Vilà i Xavier Mas Gibert
El pas de la pesta bubònica per Canet de Mar (1649-1654) i l’origen de l’advocació a la Verge de la Misericòrdia

11’45-12’00
Centres assistencials
Jordi Graupera Graupera
Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac

12’00-12’15
Centres assistencials
Alexis Serrano Mendez
Metges, farmacèutics i centres assistencials a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX

12’15-12’30
Centres assistencials
Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí
L’Hospital de pobres de Tordera

12’30-12’45
Descans

12’45-13’05
Remeis
Begonya Torres Gallardo
El Botiquín de Joan Antoni Fors i Cornet per a la curació i remei dels accidents i mals peremptoris més comuns dels mariners (1837)

Remeis
Begonya Torres Gallardo
La farmaciola de medicaments homeopàtics prescrita pel Dr. Raimon Comet i Fargas (1855-1919)

13’05-13’20
Remeis
Pere Alvarado i Anna Maria Anglada.
En Pepet Caralt, herbes remeieres i altres virtuts

13’20-13’35
Història aplicada
Joan Piña Pedemonte
La Festa dels Empestats de Malgrat i el seu rerafons documental i històric
13’35-14’00
Cloenda-col·loqui

14’00-15’45
Dinar

16’00-
Visita a l’hospital de pobres de Malgrat i a l’església (opcional)

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió, Tordera 1640-1714", de Joan Bou i Pla.

El divendres 10 d’octubre de 2014, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tordera, va tenir lloc la conferència “De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió. Tordera 1640-1714”, emmarcada dins els actes de commemoració del Tricentenari 1714-2014.

La conferència es va distribuir en dues parts, en la primera es va desenvolupar el context socioeconòmic que vivia la població en el període assenyalat. El segle XVII es un període farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions, plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era un comunitat rural on prop del 70% depenia del sector primari. A la segona part és van citar de forma cronològica els principals fets, en clau local, de la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Nou anys i per últim de la Guerra de Successió. La situació estratègica de la població, pel control de les vies de comunicació, van convertir la vila de Tordera en un lloc de pas de tropes d’ambdues bandes. Aquestes van ocasionar greus danys en les collites, cases i en el factor demogràfic.      

L’acte fou presentant l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, i va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones.     
     
Joan Bou Pla. Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió"

dimarts, 12 d’agost del 2014

De la Societat l’Amistat a Esquerra Republicana de Catalunya

Al llavors número 10 del camí ral Joaquim Ricastell fundà un cafè el 1899. Cinc anys més tard en aquest indret es constituí oficialment la societat L’Amistat. Podien ser socis d’aquesta organització els homes majors de 16 anys. La quota era de quatre pessetes semestrals; inicialment se n’havien de pagar cinc en concepte d’acció. Tots els integrants eren considerats copropietaris. L’Amistat tenia una perspectiva més cultural que les altres societats del municipi. Disposava d’un reglament per mitjà d’uns estatuts i tenia una biblioteca, un grup de teatre i una coral.

El 14 d’abril del 1931 es proclama la Segona República espanyola després dels resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril. El matí del dia 15 es proclama a Tordera, al balcó de l’Ajuntament, i és hissada la bandera catalana. Joaquim Sagrera Bagó, del Casal Catalanista Republicà, ERC, en va sortir alcalde. Sagrera ocupà la presidència del consistori fins al 13 d’octubre del 1934.

La seu de la Societat l'Amistat.   
La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya neix a la societat L’Amistat, que passà a denominar- se Societat L’Amistat Catalanista i Republicana al setembre del 1931, coincidint amb la visita de Francesc Macià a Tordera. Sagrera n’era un dels membres visibles i havia ocupat càrrecs com el de secretari i, més tard, president. Als comicis electorals del gener del 1934 es presentaren dues llistes, la Lliga Catalana i la Candidatura Catalanista Republicana, ERC, que en va resultar guanyadora, ja que va obtenir vuit representants enfront dels quatre del partit conservador. Sagrera continua amb la presidència del consistori.

Els fets d’Octubre del 1934 condueixen a l’empresonament de l’alcalde Sagrera en un vaixell del port de Barcelona, on romandrà 29 dies. El dia 13 del mateix mes, a la sessió extraordinària presidida pel comandant d’artilleria Antonio de Carranza García Tringueros, es presencia la dimissió dels vuit regidors republicans.

El nou govern sortint fou encapçalat pel conservador Pere Vendrell Camps (13 d’octubre del 1934- 19 de febrer del 1936), juntament amb els tres regidors restants i quatre més que figuraven a la llista electoral. Les eleccions del 1936 donaren la victòria al Front Popular i Sagrera recuperà el poder del consistori. Ja en temps de la Guerra Civil, l’alcalde Joaquim Sagrera es va veure obligat a dimitir a l’octubre del 1936. El règim franquista abolí l’antiga societat L’Amistat i posteriorment la Falange ocupà el seu local del camí ral.

dimarts, 5 d’agost del 2014

Sant Ferriol, la societat de socors mutus torderenca

La societat Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, fundada el 1857, fou una entitat creada amb la finalitat d’assegurar els pagesos, comerciants i obrers torderencs en cas de malaltia, constituïda sota els valors de la solidaritat i l’ajuda mútua.La Constitució espanyola de l’any 1837 establia el dret d’associació per a la classe obrera. El Reial decret de 28 de febrer del 1839 permetia la creació de societats de socors mutus, organització que agrupava la classe treballadora per poder tenir una certa garantia o protecció davant una malaltia, mort accidental, atur, invalidesa o vellesa. A Tordera, a mitjan segle xix, es constitueix el Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, una societat de socors mutus que perdurà activa fins a l’entrada dels anys vuitanta del segle xx.

El reglament de l’entitat, redactat el 1892, constata que la societat només podia ser constituïda per homes domiciliats a Tordera. Per ingressar al sistema, primer s’havia de passar un reconeixement mèdic efectuat pel metge de l’organització. L’aspirant seria admès si els membres de la Junta no posaven impediment a la seva admissió, i aquest havia de conèixer i acceptar les condicions establertes pel Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol.


El nombre de socis era il·limitat; malgrat això, hi havia condicionats. Els integrants havien de tenir una edat compresa entre 18 i 55 anys. Amb tot, si el nombre de contractants arribava a 60, no s’acceptaven persones de més 45 anys i, si la xifra arribava al centenar, no entrarien homes de més de 35 anys. Un cop passada la revisió mèdica i ser acceptat per la Junta, el nou integrant pagava cinc pessetes en concepte d’inscripció. Si aquest era fill d’un afiliat, pagava la meitat, és a dir, dues pessetes i mitja, sempre que residís en societat comuna amb el seu progenitor. Si un soci deixava la localitat de Tordera, podia abandonar la societat i, si tornava a residir al municipi, podia tornar a ser admès sempre que complís els requisits inicials d’entrada.

El Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol celebrava anualment la diada del seu patró el 18 de setembre. Entre les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle xx, la festivitat era molt homogènia. Se celebrava un ofici religiós a la parròquia de Sant Esteve amb la intervenció de l’orquestra local, primer Modesta Harmònica i, posteriorment, la Principal de Tordera, sardanes a la plaça de l’Església i, a la nit, ball.

dimecres, 23 de juliol del 2014

Els governs locals, caciquisme i conflictes electorals

Façana de l'Ajuntament de Tordera a principis
del segle XX. Arxiu CEC 
La política municipal viurà en el segle xix diverses escenes polèmiques. En algunes eleccions, tant locals com supramunicipals, hi havia més vots que votants. El Butlletí oficial de l’Estat del 8 de juliol del 1881 va declarar nul·les les eleccions municipals per diverses irregularitats i decretà una comissió provincial per fer-ne unes de noves entre els dies 9 i 12 de juliol. L’alcalde resultant fou Salvi Surís Curadó, que ja havia exercit el càrrec d’una manera accidental en l’etapa anterior de Jaume Simon Talleda. El 4 de novembre del mateix any, el ministre de Governació torna a anul·lar les eleccions municipals de Tordera. El notari i la mesa aportaven poca credibilitat, i, a més, la guàrdia civil impedia l’entrada al col·legi dels electors contraris; amb tot, Surís va aconseguir ser batlle fins al juliol del 1883.

Tomàs Pons Gay és proclamat alcalde de Tordera el 7 de març del 1884 i l’11 del mateix mes el Govern suspèn l’Ajuntament i es procedeix a destituir alguns càrrecs. Pons governà en dues etapes. Durant els darrers dies de la seva vida política, a principis de juny del 1899, presencia un presumpte atemptat mentre anava acompanyat d’Agustí Ribas de cal Terrassà pel camí ral: un home anomenat Ignacio Reviragua se’ls va apropar i els va preguntar quin dels dos era l’alcalde; sense que haguessin contestat, l’agressor va clavar un punyal a Ribas, amb poques conseqüències. Els mossos d’esquadra de Tordera van aconseguir detenir-lo.

Les eleccions municipals del 1907 tornen a ser polèmiques: el governador civil autoritza al comandat dels mossos d’esquadra la detenció de l’alcalde Carles Puig Talleda (1904-07) i de l’hisendat Ramon Matas Rodés, un dels principals potentats de Tordera, per les irregularitats electorals. Van ser empresonats i jutjats a Arenys. Un dels membres de la política municipal del govern de Puig era Pedro Rubio, més conegut com a Don Pedro El Terrible per les seves negligències en les finances consistorials. Amb els comicis locals del 1909, amb la victòria de Joan Vendrell Prats, en Barbes Tristes, s’inicia un període de millor gestió dels organismes municipals.

dissabte, 31 de maig del 2014

Tancament del col•leccionable “l’Abans, recull gràfic de Tordera 1870-1979” de Joan Bou i Pla

El passat divendres 30 de maig de 2014, a les 19.00 h., va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació final del llibre l’Abans. L’acte fou presentat per Joan Isern, president del Club Filatèlic Tordera, i Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de la població. 

Joan Isern, Joan Carles Garcia i Joan Bou Pla
El volum l’Abans Tordera: recull gràfic 1870-1979 és un projecte transversal, de caràcter introductori, que combina fotografies històriques amb informació bàsica. El contingut d’aquest treball obre la porta a múltiples possibilitats de recerca. La seva realització ha tingut una durada de gairebé deu mesos, temps innecessari per abordar la història contemporània del municipi d’una manera completa.

Tordera és una societat viva, amb inquietuds de conèixer el seu passat. Des d’un bon començament, l’Abans, es va convertir en un projecte col·lectiu que cridava l’atenció a tota la població, tant de particulars com de les institucions locals. Prop de 200 famílies hi han col·laborat cedint fotografies, fons documentals o transmetent les seves vivències de manera oral. Gràcies a totes elles.

Visca Tordera !

Cloenda l'Abans-Tordera de Joan Bou i Pla 

diumenge, 18 de maig del 2014

Tordera: Ordenació Territorial (I)

Des dels inicis de l’edat mitjana, Tordera ha pertangut successivament als paus i a l’antic comtat de Girona, posteriorment vegueria i més tard corregiment, i a la seva província en la primera divisió departamental. Fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials va formar part del vescomtat de Cabrera i, dins d’aquest, a la batllia de Tordera. Les divisions napoleòniques, iniciades el 1810 van ser les primeres a propugnar l’elecció de la Tordera com a límit administratiu. Finalment, la formació d’un partit judicial a Arenys de Mar i la partició definitiva de l’Estat en províncies (1833) van assignar la riera com a límit de la nova demarcació administrativa de Barcelona. Eclesiàsticament, Tordera ha estat adscrit des de fa segles al bisbat de Girona i, dins d’aquest, a l’ardiaconat de la Selva. L’actual Maresme queda dividit entre dues diòcesis: les terres de ponent, de Caldes cap avall, han format part tradicionalment de la diòcesi barcelonina, mentre que les poblacions del nord, integrades a l’arxiprestat de la Tordera, depenen del bisbat de Girona i gaudeixen del seu dret especial. La divisió territorial de Catalunya realitzada per la Generalitat l’any 1936 va ser la que va configurar el Maresme com a comarca. D’una manera oficialista, el Govern autonòmic crea una demarcació artificial inspirada en el concepte Costa de Llevant. Sense cap consideració històrica, l’organisme actual és físicament estret i allargat. Té una amplada que oscil·la entre els cinc i els quinze quilòmetres, i una llargària litoral d’uns 50 quilòmetres que van des de la Tordera fins al turó de Montgat.

Mapa planimètric de Tordera. Any 1914 - Fons ICC 

Durant l’alta edat mitjana, Tordera era una zona independent encara que sense constituir terme de castell. Temps després, aquest territori fou conegut com a batllia de Tordera i, pel que es dedueix, devia formar part del castell d’Hostalric. La pertinença al castell ja s’institueix a la donació de l’alou dit la Fredena per a la construcció del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa (1145). Aquesta circumstància queda confirmada en el testament del vescomte Guerau de Cabrera del 1278. La batllia de Tordera la formaven dues parròquies: Sant Esteve de Tordera, juntament amb el seu annex Sant Cebrià de Fogars, embrió consistorial del futur Fogars de Tordera, avui de la Selva. La jurisdicció no disposava d’una organització de regisme local i conservava un sistema de consell general obert i multitudinari. Políticament era representada per un batlle i disposava de membres del consell de la universitat, sense tenir un caràcter hereditari. Quan el batlle havia de tractar els assumptes d’interès de la vila, eren convocats a toc de campana i amb el crit de «Via fons!». L’any 1508, els vescomtes de Cabrera atorguen el privilegi d’una administració local permanent amb poder per reunir-se sense consentiment senyorial i la potestat per elegir tres cònsols, síndics o jurats. Els llocs habituals de la reunió de la universitat eren la porxada o l’interior de l’antiga església romànica de Sant Esteve. La capella de l’hospital dels pobres, dedicada a sant Antoni, també fou sala de reunions del Comú del poble d’ençà del segle XVIII. A partir del segle xix, l’organització política local va tenir seu pròpia, situada a tocar de l’església parroquial.