diumenge, 25 d’agost del 2013

EXPOTOR 2013

El dijous 22 d’agost es va inaugurar a la Biblioteca de Tordera l’exposició de filatèlia “Expotor 2013”. Enguany l’Ajuntament de Tordera i el Club Filatèlic Tordera van homenatjar la Colla de geganters de Tordera pel seu 25è aniversari, Joan Bou i Pla per la seva contribució a la història i la cultura local, i el Club Patí Tordera pel seu ascens a la OK lliga. 


Joan Bou Pla acompanyat per Joan Isern, president del Club Filatèlic i Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera.

dimecres, 21 d’agost del 2013

La Eléctrica Jalpí

Borràs-Jalpí tingué la idea d’utilitzar els molins fariners per reconvertir-los en petites centrals elèctriques. Al desembre del 1894 inicià els tràmits per adaptar els molins blanencs de la Roca i d’Avall. Davant de l’escassa força hidràulica dels anteriors, uns 15 cavalls de vapor, l’enginyer Vivó, encarregat del projecte, posà el punt de mira en el molí de Jalpí, que oferia la possibilitat de generar més energia i facilitaria l’expansió per la zona maresmenca. Es presentà el projecte d’electrificar la vila de Blanes al gener del 1895. La població disposava d’enllumenat artificial de gas i les bases contractuals amb la companyia subministradora impedien el seu establiment; finalment La Eléctrica Jalpí acabaria absorbint Gas-Rico.


Tordera, sense cap sistema d’il·luminació, era el candidat perfecte per al seu inici. Al maig del 1895 es formulà públicament el procés d’electrificació i s’iniciaren les instal·lacions. El 14 de novembre, el consistori declara el Cavaller de Jalpí fill adoptiu de Tordera i s’acordà canviar el nom de carrer Espases pel de Jalpí. La data d’inauguració de La Eléctrica fou el 17 de novembre del 1895. Un any més tard, l’organització es va poder estendre finalment a la vila de Blanes, tot i que amb certs problemes tècnics els primers dies. 

Al gener del 1897 s’iniciaren les obres d’aplicació i es compraren dues màquines de vapor a Itàlia per ser també una central tèrmica. La seva visió era expandir-se a Lloret i a les poblacions de l’Alt Maresme, de Malgrat a Caldes d’Estrac. El creixement cap al sud presentà dificultats. Poblacions com Malgrat, Calella i Arenys gaudien també d’acords contractuals que impedien el seu establiment, i enfocà el projecte a Lloret de Mar, vila on se subministrarien els seus serveis. Finalment, el dia 11 de març del 1906 Borràs Jalpí exposà el seu darrer pla estratègic. Al molí de Jalpí, seu de La Eléctrica, convocà els alcaldes d’Arenys de Mar, Canet, Sant Pol, Calella i Pineda per notificar-los la seva intenció de fer arribar el corrent fins a Arenys de Munt. El projecte de l’enginyer Juan Sindreu connectava un total de 12 pobles que gaudirien del servei d’enllumenat, força motriu i telèfon. 

L’augment de la demanda, la poca capacitat productiva i la pèrdua de liquiditat del seu promotor aconseguiren que es convertís en una companyia revenedora d’energia a partir del 1913. L’acord amb Energía Eléctrica de Cataluña assegurava el subministrament. La darrera acabaria absorbint la companyia el 1925.

divendres, 2 d’agost del 2013

Els molins fariners, una mostra de la Tordera preindustrial

Abans de la industrialització, els molins fariners eren els factors productius per excel·lència del terme municipal de Tordera. A mesura que la vila s’anava poblant durant l’alta edat mitjana, també anava desenvolupant-se la tecnologia agrícola preindustrial. La necessitat de moldre gra per obtenir farina i poder-la subministrar a aquesta població en augment fomentaria la proliferació de molins fariners durant els segles baixmedievals, documentats al territori des del segle XII. Segons Bou Illa i Vellvehí (2003), des dels inicis referits i fins a mitjan segle xx es comptabilitzen un total de 22 molins en el terme actual de Tordera. No tots aquests coexisteixen durant tot el període, sinó que s’anaven encavallant els uns amb els altres segons l’època.


L’aigua, les comunicacions i la ubicació a prop del nucli de població eren els tres factors d’èxit d’aquests elements preindustrials. Els únics molins que eren explotats tot l’any sense problemes eren aquells als quals la Tordera subministrava aigua. El molí d’en Pibernat, documentat a partir de l’any 1315, estava situat en una cruïlla de camins medievals i els molins de Jalpí, datat l’any 1406, i de la Júlia (segle xii) també es localitzaven en llocs estratègics. Aquests tres eren els més coneguts per la població local.

El molí d’en Pibernat, anteriorment conegut com del Bellforat o de les Moles, captava l’aigua de la riera de Vallmanya i la seva activitat va perdurar fins a mitjan segle xx. El de Jalpí i el de la Júlia foren els de més activitat del terme parroquial de Sant Esteve de Tordera; tots dos obtenien l’aigua de la Tordera. No obstant això, el darrer, propietat de la família Trinxet, adaptaria les seves infraestructures per ser més productives. L’antiga xarxa hidràulica seria utilitzada per generar electricitat, que posteriorment es faria servir per moldre el gra.

La farinera de la Júlia, fundada a mitjan segle xx, fou la principal factoria adaptada als nous temps i amb un cert caràcter d’indústria agroalimentària, creada per una família d’antics treballadors de l’antic molí de la Júlia. La desaparició progressiva de l’activitat primària encamina la desacceleració del sector fariner. Malgrat tot, a Tordera encara li resta una explotació inaugurada el primer d’agost del 1966, el molí de la família Pujol, localitzat al carrer de Santiago Rusiñol.