Àlex Valverde és un dels membres més actius de l’organització, compagina excavacions i recerca documental, i ha treballat en diversos jaciments arqueològics
com el d’Empúries. La seva faceta investigadora es centra a desenterrar de l’oblit
la trajectòria de la nissaga Falgars.
La segona
jornada de conferències de la commemoració del desè aniversari de l’entitat,
celebrada el dia 14 de setembre a les 19 hores, a l’Auditori del Teatre Clavé,
ha servit segons l’autor, per trencar alguns tòpics establerts sobre el
Vescomtat de Cabrera. El company Josep
Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la seva intervenció
desenvolupa el concepte alou, terme clau per entendre el contingut posterior,
i esmentarà una família local, els Santandreu, com exemple aloer de la
parròquia de Tordera. Introdueix també la família Falgars als qui diu que procedeixen
d’Aquitània i localitza diversos topònims Fogars vinculant-los amb la
nissaga en qüestió.
Valverde, segons fa constar en les seves xarxes socials, és format en arqueoligia i història medieval per les universitats URV i UOC respectivament. En el seu estudi analitza els testaments de Pere
de Falgars (1154) i de Pere Gros de Falgars (1217), en els quals apareixen
alous i llegats. Berenguer Pere de Falgars és un dels fundadors del priorat
de Santa Maria de Roca-Rossa juntament amb Guerau de Cabrera. L’interès
d’aquests documents, segons l’autor, és que ens testen el pas de les seves
possessions a Fogars cap a mans dels Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars,
conservat a Solsona, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una
batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions,
Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li serveix també per desenvolupar la genealogia de la família.
L’Àlex ens diu que el topònim
Fogars deriva de falguera, una planta abundant a la parròquia veïna, fet que
originarà l’antropònim dels biografiats. La ponència
podríem dir que té dues vessants: una arqueològica i una altra el tractament documental.
Comentada la darrera cal fer esment a la seva divulgació com excavador. Ens mostra
el primer esbós de l’exploració d’una construcció a Fogars. Segons ell l’element
tenia 4 nivell d’ocupació que aniran del període del segle X al XVI. Les
troballes més antigues serà restes de ceràmica datades entre els segles X-XI.
Parla de les viles, la seva
estructura i la seva formació posterior en nuclis de població, centrant-ho al
context descrit. Ens dóna a conèixer com era distribuït el territori al segle
XII, Fogars era una batllia independent representada per un batlle, del qual Bernat
Curús en seria el primer documentat, i no formaria part del Vescomtat de Cabrera.
Segons ell els anteriors, dominarien la part de la Selva més interior. La família
Falgars estaria al segon pis de la piràmide jeràrquica social, per sota del Casal
de Barcelona.
Exposa fotografies de restes
trobades com puntes de llança, dues espases curtes, ferradures de cavall, i una
base de plat d’importació valencià on hi apareix pintat l’escut de Catalunya.
La família Falgars acabarà enllaçant
amb els Cruïlles, amb dominis al Baix Empordà, cosa que els farà desvincular-se
del territori. Pere Gros de Falgars serà l’últim senyor de la Batllia de
Fogars. Per acabar Valverde Ferrer dedica la conferència a la seva família, agraieix el Cercle d’Història i diversos arxivers per la seva col·laboració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada