dimarts, 8 d’octubre de 2013

Agua Jalpí. Pura de mesa, única en Cataluña

Jalpí és la nissaga protagonista de la primera industrialització a Tordera. Aquesta s’estructuraria, principalment, en quatre empreses: una companyia dels sectors elèctric, telefònic, gas i d’aigües; una indústria siderúrgica; una fàbrica de gel, i una embotelladora d’aigua mineral natural. El seu promotor, Augusto María Borràs-Jalpí, liquidaria el seu extens patrimoni agrícola heretat del seu pare, econòmicament poc rendible, per fer una reconversió industrial a les darreries del segle XIX. El 1909, Borràs-Jalpí aprofitaria l’antiga Mina de Jalpí per inaugurar una planta d’envasament d’aigua mineral. El nom comercial fou Agua Jalpí i, com en anteriors projectes del Cavaller, aquest va esdevenir tot un referent per a Tordera. L’aigua embotellada assolí un gran prestigi, en part gràcies a la seva comercialització a Barcelona amb motiu de l’epidèmia de tifus. El 1915 va obtenir el Gran Premio en l’Exposició Nacional Farmacèutica de Barcelona. La deu produïa un cabal de 3.000 litres per minut a una temperatura d’aflorament de 17 graus i s’embotellava mitjançant 12 aixetes de plata que fluïen contínuament. El detall de les aixetes afegia més elements de qualitat higiènica a l’aigua.



A part de ser una excel·lent aigua de taula, oferia qualitats terapèutiques extraordinàries. Si més no, així ho afirmava la publicitat avalada per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Estava indicada per a la neurastènia, els mals de cap d’origen tòxic, la gota, la diabetis, l’albuminúria, els desordres digestius, el fetge, l’aparell circulatori, les vies urinàries, nefritis i la pròstata. L’oficina central i el magatzem de distribució s’ubicaven a la Rambla central, número 19, de la capital catalana, i posteriorment al carrer de la Diputació, número 286. El seu mercat potencial era bàsicament a l’àrea barcelonina, tot i que era consumida arreu del territori català i a les Illes Balears. Es comercialitzava en ampolles d’un litre i quart a 90 cèntims. Si l’usuari procedia a comprar-ne cinc, el preu es rebaixava 10 cèntims l’ampolla. El retorn de l’envàs ocasionava una devolució de 20 cèntims.

Agua Jalpí atorgava un valor diferenciador al seu producte, enfocat com a mesura preventiva o element terapèutic; per això es distribuïa preferentment en farmàcies. El seu fundador morí el 1922 i va deixar com a successors la seva esposa Doña Sofía, propietària de dues parts dels seus béns, i el seu fill Don Miguel, posseïdor de la part restant. Val a dir que aquesta organització era l’empresa més rendible del grup Jalpí, un hòlding carregat de deutes pels nombrosos projectes fallits del seu promotor. L’any 1926, les indústries Jalpí estaven en situació de fallida tècnica i Sofía Algorta ordenà reduir les despeses logístiques. Cada dia es desplaçaven a Barcelona tres camions, amb uns costos de 3.000 pessetes mensuals.

L’empresa Jalpí tingué tres etapes: la primera, regentada pel seu fundador, el Cavaller de Jalpí, va des de la seva fundació fins al 1922, any de la seva mort. La segona fou la custodiada per Sofía de Algorta, muller de l’anterior, i Miguel María, únic fill del matrimoni. El 1927 es consumà l’enderrocament de la nissaga i la companyia passà a les mans de Gaspar Burcet Malvesia, que la dirigiria fins als anys quaranta.

Jalpí abordà la publicitat com a instrument de comunicació que li permeté de donar informació als mercats. Integrada en el programa de comunicació i coordinada amb les altres variables de comunicació de màrqueting, la publicitat d’Agua Jalpí informava i persuadia els consumidors sobre les bondats del bé de la seva empresa. Per aconseguir el seu objectiu, influir en el comportament de compra dels consumidors, va definir el seu públic i el missatge que li volia fer arribar. A través de la premsa diària, principalment La Vanguardia, difonia aquest missatge per arribar al major nombre possible de clients potencials.

El públic objectiu de la publicitat d’Agua Jalpí eren persones de classe mitjana alta, que visquessin en ciutats i que tinguessin el desig o necessitat de consumir una aigua pura i lliure d’elements maliciosos. El motiu de la comunicació era la voluntat de donar-se a conèixer, principalment a la zona de Barcelona, i a tot Catalunya en segon terme. Com a eix psicològic pretenia situar-se com una aigua de qualitat, coneguda per les seves propietats farmacèutiques. Els creatius van estructurar un missatge resultat, ja que indicava bàsicament els resultats que es podien obtenir consumint Agua de Jalpí; alguns lemes publicitaris eren: «Agua Jalpí. Perfecto lavador de los riñones», «¿Queréis Salud? Bebed Agua Jalpí». Elements de benefici del producte: «Agua Jalpí. Decididprobarla», «Agua Jalpí, superior a la de Evian» o «La más pura y ligera es el Agua Jalpí».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada