dimarts, 5 de febrer del 2013

Sis forns de calç del terme municipal de Tordera a les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.


El passat divendres 11 de gener de 2013 es va presentar en la Casa Gòtica d’Argentona el llibre de les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval que es van celebrar el febrer de 2011. 

Aquest volum recull les ponències i les comunicacions presentades en les V Jornades. En format paper podem trobar els resums de les mateixes i al final del llibret hi ha un CD amb els articles sencers en pdf i les fotos de tots els actes realitzats en les Jornades. També recull els arxius d’àudio dels dos programes de ràdio que paral•lelament es van emetre en el programa  El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesos en la mateixa setmana de les Jornades i que tractaren també temes d’època medieval. El llibret també recull, al final, el debat on-line de les Jornades i el resum anual d’activitats del GHC.

Els autors Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí Altimira presentaren la comunicació titulada: Sis forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): L’Església,Ca l’Aulet o Jofre, Can Casellas, Can Pica i Can Marquès.

Forn de calç de Can Marquès 

L’estat de conservació d’aquestes construccions és divers: El de Can Marquès fou restaurat i s’ha adequat per a la visita del públic a principis del 2010 per l’associació Salvem la Vall de Pineda. El de Can Pica es conserva força sencer, mentre que el de Ca l’Aulet, degut a què la darrera cuita que s’hi va fer fou un desastre, va quedar malmès cosa que s’agreujà amb l’ús que en feren els pastors i carboners. Quant al de Can Caselles es troba colgat de vegetació i es fa difícil veure’n l’aspecte. Tots els forns són d’època moderna i només el de Can Jofre l’hem pogut documentar indirectament al primer terç del segle XVII.

Es tracta de construccions de dimensions força considerables que fan pensar més en una producció important que no pas en el consum particular, especialment el forn de Can Pica. En el terme d’Hortsavinyà se’n té constància de fins a vuit forns però només el de Can Pica es conserva sencer.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Joan Bou amb Tordera vinícola tanquen el cicle de conferències 2012 del Cercle d’Història


El passat divendres 28 de desembre, a la Biblioteca de Tordera, es va celebrar l’última de les cinc conferències programades pel 10è aniversari de la fundació del Cercle d’Història de Tordera. La ponència pronunciada per Joan Bou desenvolupava les tres caves existents a la població entre els anys 1880-1946.
El conreu de la vinya va esdevenir un dels puntals de l’economia comarcal. L’especialització vinícola arrela en força i afavoreix la intensificació comercial, forjant una xarxa d’activitats professionals derivades d’aquest àmbit. L’estudi dels capbreus corresponents a la població de Tordera, ens permet fixar en quin període s’inicia aquesta transformació agrícola, tot i que oficialment poc significativa, al segle XVII hi ha un increment exponencial respecte a la centúria anterior.


Si procedim a fer un estudi detallat, es constata que a Tordera la vinya va esdevenir oficialment un conreu marginal. El vi produït era destinat al consum local, la seva estructura econòmica i la ubicació allunyada de Barcelona impossibiliten una especialització vitivinícola. No obstant aquest territori era un lloc de pas, i la instal·lació de tavernes o hostals potenciaran una activitat mercantívola derivada d’aquest bé. Tot i que el recull de les dades oficials poden semblar poc realista, cal copsar que la mostra socioprofessional derivat del buidatge dels llibres sagramentals parroquials, presenta una absència destacable d’aquesta industria auxiliar del vi, per tant aquesta presència testimonial d’activitats com les de boters reafirmen una producció poc remarcada.
A Tordera, la vinya resultaria ser un conreu emprat per persones acomodades, procedents principalment de professions liberals derivades del comerç, majoritàriament de poblacions properes. A partir de la darrera afirmació podem fer diverses lectures que ens portarien a pensar el subregistrament de la vinya a la població. Així doncs els pagesos locals tindrien als marges dels conreus ceps per l’elaboració pròpia, o una hipotètica reconversió de cultius sense haver-ne canviat la seva catalogació.
Seguint les anteriors apreciacions, la memòria personal ens ofereix una visió diferent a l’exposada a les anotacions de caràcter oficial. El vi tenia un valor important en el dia a dia de la gent. Així com també s’esmenta el recurs de col·locar una branca de pi a sobre els portals de les cases, mitjà que servia com indicador de venda de vi excedent. Indubtablement la gran expansió de la vinya a Tordera esdevindria una realitat a partir de l’expansió de la fil·loxera a França. Estesa la plaga en la nostra zona, trobem documentades diverses manifestacions dels rabassaires, principalment a la zona de Sant Pere de Riu, que no serviran per millorar la situació dels perjudicats. Els nostres vinyataires no van saber utilitzar l’empelt com a mesura preventiva a aquesta malaltia. Malmeses les vinyes, comença la  replantació a finals del segle XIX. L’avançament tècnic en aquest indret vindrà de la mà de la Mancomunitat de Catalunya qui aconsellarà la varietat pansa com la més adequada pel nostre indret.
Vinyetaries acomodats de Tordera amb excedents de vi, promouen de forma independent, la transformació del vi base en cava. Aquestes iniciatives enceten la primera industrialització a Tordera. Negocis que aportaven prestigi social als seus propietaris, qui seguien la moda establerta a l’època.
A continuació s’exposen les tres caves existents al terme de Tordera, la primera, la dels Esteve fabricaran espumosos dels dos tipus, naturals i artificials. Les dos següents: Ros i AdroherAmetller utilitzaran el sistema tradicional.

Vins escumosos Esteve
A l’any 1892 Jaume Esteve crea una bodega al Carrer Ferrers, en aquest indret es fabricaven sifons, gasoses, i vi gasificat. Els seus fills amplien el negoci i construeixen una cava al Camí Ral. La xifra de negoci de l’entitat provocarà que la nova instal·lació quedi obsoleta i opten per llogar al Xampanay, antiga cava dels Adroher Ametller. Expandeixen el negoci pel territori català establint-se a Gavà i al Penedès.
Ramiro Esteve Reig, jutge de pau de Tordera i descendent dels anteriors, promou l’exportació del seu producte al continent americà. Aquesta expansió fracassarà econòmicament i com a conseqüència se’n deriva el seu tancament a mitjans dels anys quaranta.

Caves Ros y Cia.
Pere Ros i Caimel estudiant al seminari de Girona, deixa la seva idea religiosa per dedicar-se a l’elaboració de cava junt amb el seu mosso Pau Carbonell. El 1901, formà una societat anomenada “Ros y Compañia” amb en Marià Pont, també religiós, aquest últim emmalalteix, i fa prometença que el portarà a deixà el món del xampany per tornar a la vida eclesiàstica.
Aprofitant aquest buit, Esteve Adroher, secretari de l’Ajuntament de Tordera, crea una nova societat amb Ros. Adroher fou anomenat delegat de l’oficina executiva d’hisenda de les demarcacions tributàries de l’àrea de Girona i trenca l’anterior societat.
Ros sense cap soci capitalista continua elaborant xampany, però no el comercialitza. Finalment Joan Llorens, vinyataire pinedenc contacte amb Pere Ros per reobrir la cava al mercat. Llorens elaborava el vi base a Pineda i el traslladava a Tordera perquè Ros s’encarregués de la segona fermentació. La corporació anomenada Llorens-Ros, enviarà cava a Madrid, València i Mallorca. El 1922, obté la medalla d’or de Catalunya i Balears a Sant Sadurní d’Anoia. Entrada la guerra civil, Llorens abandona el territori i s’exiliarà a França, Ros li manca un soci capitalista i finalment dona de baixa la societat a l’any 1942.

Adroher-Ametller
La primera producció d’aquesta cava surt al 1906. El bé no té massa acceptació, i per obtenir demanda de les classes benestants, Adroher viatja a Reims, però serà a Epernay, on li analitzaren el xampany i li donen consells per millorar-lo. Comprarà els drets de la marca “Douc de Boutry”, utilitzant el nom d’aquesta firma francesa propicià el desig de compra per part del consumidor. L’acord comercial establia que per cada ampolla venuda la societat havia de pagar 4 cèntims.
Arriba a Tordera Arthur Lebocq, encarregat de la direcció tècnica de la fàbrica. Adroher morí el 29 de maig de 1912, i la seva esposa, Assumpció Ametller, s’encarrega del negoci. El 1916, aquesta contrau matrimoni amb Santiago Rodríguez, que exercirà com a soci capitalista, l’empresa passa a denominar-se Champagne Rodríguez y Ametller. Redueixen qualitat per abaratir el producte i així augmentar les vendes. El 1923 hi ha una ampliació de capital i creen la societat “Ametller i Cia. Sociedad en comandita”. Els gerents són Santiago Rodríguez, Assumpció Ametller i l’apoderat Lluís Tresserras, els comanditaris eren els germans Trias, que aporten 18.000 pts.
Els comanditaris, acabaven sortint de la societat un any després, ja que les vendes no cobrien les depeses i l’empresa es dona de baixa de la contribució industrial. La propietària es ven les màquines i l’edifici queda embargat l’any 1932.