dimecres, 21 d’agost de 2013

La Eléctrica Jalpí

Borràs-Jalpí tingué la idea d’utilitzar els molins fariners per reconvertir-los en petites centrals elèctriques. Al desembre del 1894 inicià els tràmits per adaptar els molins blanencs de la Roca i d’Avall. Davant de l’escassa força hidràulica dels anteriors, uns 15 cavalls de vapor, l’enginyer Vivó, encarregat del projecte, posà el punt de mira en el molí de Jalpí, que oferia la possibilitat de generar més energia i facilitaria l’expansió per la zona maresmenca. Es presentà el projecte d’electrificar la vila de Blanes al gener del 1895. La població disposava d’enllumenat artificial de gas i les bases contractuals amb la companyia subministradora impedien el seu establiment; finalment La Eléctrica Jalpí acabaria absorbint Gas-Rico.


Tordera, sense cap sistema d’il·luminació, era el candidat perfecte per al seu inici. Al maig del 1895 es formulà públicament el procés d’electrificació i s’iniciaren les instal·lacions. El 14 de novembre, el consistori declara el Cavaller de Jalpí fill adoptiu de Tordera i s’acordà canviar el nom de carrer Espases pel de Jalpí. La data d’inauguració de La Eléctrica fou el 17 de novembre del 1895. Un any més tard, l’organització es va poder estendre finalment a la vila de Blanes, tot i que amb certs problemes tècnics els primers dies. 

Al gener del 1897 s’iniciaren les obres d’aplicació i es compraren dues màquines de vapor a Itàlia per ser també una central tèrmica. La seva visió era expandir-se a Lloret i a les poblacions de l’Alt Maresme, de Malgrat a Caldes d’Estrac. El creixement cap al sud presentà dificultats. Poblacions com Malgrat, Calella i Arenys gaudien també d’acords contractuals que impedien el seu establiment, i enfocà el projecte a Lloret de Mar, vila on se subministrarien els seus serveis. Finalment, el dia 11 de març del 1906 Borràs Jalpí exposà el seu darrer pla estratègic. Al molí de Jalpí, seu de La Eléctrica, convocà els alcaldes d’Arenys de Mar, Canet, Sant Pol, Calella i Pineda per notificar-los la seva intenció de fer arribar el corrent fins a Arenys de Munt. El projecte de l’enginyer Juan Sindreu connectava un total de 12 pobles que gaudirien del servei d’enllumenat, força motriu i telèfon. 

L’augment de la demanda, la poca capacitat productiva i la pèrdua de liquiditat del seu promotor aconseguiren que es convertís en una companyia revenedora d’energia a partir del 1913. L’acord amb Energía Eléctrica de Cataluña assegurava el subministrament. La darrera acabaria absorbint la companyia el 1925.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada