diumenge, 7 de juny de 2015

La trajectòria del mercat, evolució i deficiències organitzatives

El canvi estructural que viu Tordera a mitjan segle xx reconverteix el mercat. L’oferta s’orienta a les necessitats del públic objectiu, ja que la població progressivament deixa de ser sectorialment agrícola per convertir-se en industrial, cosa que féu variar la demanda del consumidor. A partir dels anys seixanta, les parades de fruita, verdura, roba, productes per a la llar, ferreteria o artesania prengueren el protagonisme del mercat de bestiar. A finals dels anys setanta es comptabilitzaven unes 300 parades i el seu volum de venda era superior a 30 milions de pessetes, amb una afluència de 5.000 visitants externs, segons dades oficials.

Malgrat la seva magnitud en termes de grandària i repercussió econòmica, el mercat presenta problemes d’organització a finals dels anys setanta. La primera incidència era l’espai: els carrers del centre de la vila on paraven els marxants eren relativament estrets. Aquests es col·locaven a les dues bandes de la via pública. la qual cosa dificultava el trànsit als vianants i la visibilitat de la mercaderia dels paradistes disminuïa. A causa del reduït espai alguns tapaven parcialment els productes dels seus competidors, cosa que originava una primera picabaralla.

Imatge del mercat de Tordera, anys setanta. Autor: Josep Matas.
Un incident que presentava contrarietats era el de les llicències. Alguns comerciants demanaven poder venir al mercat de Tordera i se’ls denegava, però al mateix temps hi havia un gran nombre de marxants, quantitativament la majoria, que paraven sense llicència, ja que la seva temporalitat no era permanent. Aquest mercat presenta dues tipologies de parades, les fixes, que pagaven un quota anual i se’ls reservava cada diumenge el mateix lloc, i les parades no permanents, que no tenien ni una temporalitat ni una parada fixes. Si un marxant volia establir una parada al mercat de Tordera, només havia de cercar un bon lloc a primera hora i pagar les taxes d’acord amb els metres que ocupava a l’encarregat del mercat, sense necessitat d’haver de sol·licitar cap tipus de permís prèviament. Aquest sistema originava certs conflictes; el més freqüent era que els marxants temporals acabessin ocupant les places dels permanents. A l’esdeveniment hi mancava una certa presència policial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada