dissabte, 29 de juny de 2013

El gual de la Tordera, una picaresca en tota regla

L’aparició de cotxes per la carretera general propicià la construcció d’un nou pas adaptat per la Tordera. Al novembre del 1909 s’expropià un terreny per a la construcció d’un gual sobre el riu. La freqüència de vehicles provocà la seva ampliació l’any següent. L’element es convertí en font de riquesa per a alguns torderencs, ja que els cotxes quedaven encallats d’una manera accidental o provocada al mig del gual. 

Els coneguts Romaguera Minguet dels bous esdevindrien uns professionals a l’hora de desencallar elements de transport per mitjà dels seus animals de tir. Aquests nous gruistes torderencs resultaven ser, en la majoria de casos, uns monopolis discriminadors, ja que, quan l’accidentat era estranger o creien que tenia disponibilitat de renda, la tarifa es multiplicava. D’acord amb això, i durant el mes de desembre de l’any 1909, apareix documentat que uns estrangers que necessitaven ser rescatats del pas de la Tordera pactaren una quantitat d’unes 25 pessetes, però que, quan els bous iniciaven les tasques de desencallament, s’acabà incrementant la tarifa fins a 100 pessetes –xifra extraordinàriament alta a principis del segle xx– tot justificant el desgast o sobreesforç que patirien els bous. Si els clients es negaven a aquest increment de la despesa, el servei es paralitzava. No obstant això, però, els protagonistes d’aquest cas concret confirmen haver pagat, un cop finalitzat el servei, les 25 pessetes acordades inicialment. Aquests professionals col·locaven estratègicament rocs per dificultar el pas del trànsit i així incrementar la demanda. Majoritàriament, els residents de la zona no havien de ser rescatats, ja que coneixien el sistema de trampes, senyalitzades també d’una manera estratègica pels mateixos infractors per no perjudicar els conciutadans.



L’abús dut a terme fou un dels factors en la decisió del Ministeri d’Obres Públiques de construir un pont sobre la Tordera que va desviar notablement el traçat de la carretera nacional. El nou pont, del 1928, fou destruït en la primera riuada el mateix any, cosa que provocà que el camí ral recuperés el trànsit, i també l’antiga pràctica anteriorment especificada. Tordera, doncs, ridiculitzava les infraestructures espanyoles. L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fou un element clau per a la ràpida construcció del pont Nou en només vuit mesos

1 comentari:

  1. Hola!!
    Vaig llegir aquest apunt al teu llibre "Abans", poc després que a la revista "El pont de ferro" publiqués el meu article sobre el carrer Santiago Rusiñol. He de dir-te que han arribat a la redacció crítiques i protestes d'algun parent d'en Miguet, negant el fet que el preu fos variable segons el dia, el client i... les ganes. No vull pensar què dirien si llegissin com bé afirmes, que també hi havia picaresca a l'hora de provocar les aturades d'alguns cotxes. Una cosa és la memòria de qui ho va viure i una altra el record que es vol tenir.
    Salut!!

    ResponElimina