VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Epidèmies i Remeis al Maresme.

El dia 25 d'octubre es realitzarà a Malgrat de Mar la vuitena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, l’edició d’engany tractarà sobre epidèmies i remeis al Maresme.

La ponència inaugural de la trobada, que anirà a càrrec de Francesc Forn i Salvà, porta per títol "Epidèmies al Maresme. La pesta bubònica de 1650. Causes, efectes, remeis i conseqüències", i anirà seguida per la presentació de comunicacions a càrrec d'investigadors com Joan Bou Pla, Jaume Vellvehí, Alexandra Capdevila, Alexis Serrano, Begonya Torres i Marc Pons, Després del dinar de germanor, la trobada es clourà amb una visita a l'hospital de pobres de Malgrat de Mar i a l'església parroquial de Sant Nicolau, a càrrec de l'historiador Joan Piña Pedemonte.

A continuació l’horari de la jornada:

09’00-09’30	Rebuda de participants
09’30-09’45	Inauguració
09’45-10’30	Ponència inaugural	Francesc Forn i Salvà La lluita contra la pesta a l’Edat Moderna. L’epidèmia de 1650
10’30-11’00	Esmorzar
11’00-11’15	Fonts per a l’estudi	Alexandra Capdevila. Els llibres parroquials com a font d’anàlisi de la història de la medicina Una aproximació a les causes de la defunció al Maresme als segles XVI i XVII
11’15-11’30	La pesta i religiositat	Marc Pons Prats La religiositat popular, sosteniment individual i col·lectiu davant de la pesta i la fam
11’30-11’45	La pesta i religiositat	Sergi Alcalde Vilà i Xavier Mas Gibert El pas de la pesta bubònica per Canet de Mar (1649-1654) i l’origen de l’advocació a la Verge de la Misericòrdia
11’45-12’00	Centres assistencials	Jordi Graupera Graupera Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac
12’00-12’15	Centres assistencials	Alexis Serrano Mendez Metges, farmacèutics i centres assistencials a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX
12’15-12’30	Centres assistencials	Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí L’Hospital de pobres de Tordera
12’30-12’45	Descans
12’45-13’05	Remeis	Begonya Torres Gallardo El Botiquín de Joan Antoni Fors i Cornet per a la curació i remei dels accidents i mals peremptoris més comuns dels mariners (1837)
	Remeis	Begonya Torres Gallardo La farmaciola de medicaments homeopàtics prescrita pel Dr. Raimon Comet i Fargas (1855-1919)
13’05-13’20	Remeis	Pere Alvarado i Anna Maria Anglada. En Pepet Caralt, herbes remeieres i altres virtuts
13’20-13’35	Història aplicada	Joan Piña Pedemonte La Festa dels Empestats de Malgrat i el seu rerafons documental i històric
13’35-14’00	Cloenda-col·loqui
14’00-15’45	Dinar
16’00-	Visita a l’hospital de pobres de Malgrat i a l’església (opcional)

Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió, Tordera 1640-1714", de Joan Bou i Pla.

El divendres 10 d’octubre de 2014, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tordera, va tenir lloc la conferència “De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió. Tordera 1640-1714”, emmarcada dins els actes de commemoració del Tricentenari 1714-2014.

La conferència es va distribuir en dues parts, en la primera es va desenvolupar el context socioeconòmic que vivia la població en el període assenyalat. El segle XVII es un període farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions, plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era un comunitat rural on prop del 70% depenia del sector primari. A la segona part és van citar de forma cronològica els principals fets, en clau local, de la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Nou anys i per últim de la Guerra de Successió. La situació estratègica de la població, pel control de les vies de comunicació, van convertir la vila de Tordera en un lloc de pas de tropes d’ambdues bandes. Aquestes van ocasionar greus danys en les collites, cases i en el factor demogràfic.      

L’acte fou presentant l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, i va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones.     

     

Joan Bou Pla. Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió"

De la Societat l’Amistat a Esquerra Republicana de Catalunya

Al llavors número 10 del camí ral Joaquim Ricastell fundà un cafè el 1899. Cinc anys més tard en aquest indret es constituí oficialment la societat L’Amistat. Podien ser socis d’aquesta organització els homes majors de 16 anys. La quota era de quatre pessetes semestrals; inicialment se n’havien de pagar cinc en concepte d’acció. Tots els integrants eren considerats copropietaris. L’Amistat tenia una perspectiva més cultural que les altres societats del municipi. Disposava d’un reglament per mitjà d’uns estatuts i tenia una biblioteca, un grup de teatre i una coral.

El 14 d’abril del 1931 es proclama la Segona República espanyola després dels resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril. El matí del dia 15 es proclama a Tordera, al balcó de l’Ajuntament, i és hissada la bandera catalana. Joaquim Sagrera Bagó, del Casal Catalanista Republicà, ERC, en va sortir alcalde. Sagrera ocupà la presidència del consistori fins al 13 d’octubre del 1934.

La seu de la Societat l'Amistat.   

La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya neix a la societat L’Amistat, que passà a denominar- se Societat L’Amistat Catalanista i Republicana al setembre del 1931, coincidint amb la visita de Francesc Macià a Tordera. Sagrera n’era un dels membres visibles i havia ocupat càrrecs com el de secretari i, més tard, president. Als comicis electorals del gener del 1934 es presentaren dues llistes, la Lliga Catalana i la Candidatura Catalanista Republicana, ERC, que en va resultar guanyadora, ja que va obtenir vuit representants enfront dels quatre del partit conservador. Sagrera continua amb la presidència del consistori.

Els fets d’Octubre del 1934 condueixen a l’empresonament de l’alcalde Sagrera en un vaixell del port de Barcelona, on romandrà 29 dies. El dia 13 del mateix mes, a la sessió extraordinària presidida pel comandant d’artilleria Antonio de Carranza García Tringueros, es presencia la dimissió dels vuit regidors republicans.

El nou govern sortint fou encapçalat pel conservador Pere Vendrell Camps (13 d’octubre del 1934- 19 de febrer del 1936), juntament amb els tres regidors restants i quatre més que figuraven a la llista electoral. Les eleccions del 1936 donaren la victòria al Front Popular i Sagrera recuperà el poder del consistori. Ja en temps de la Guerra Civil, l’alcalde Joaquim Sagrera es va veure obligat a dimitir a l’octubre del 1936. El règim franquista abolí l’antiga societat L’Amistat i posteriorment la Falange ocupà el seu local del camí ral.

Sant Ferriol, la societat de socors mutus torderenca

La societat Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, fundada el 1857, fou una entitat creada amb la finalitat d’assegurar els pagesos, comerciants i obrers torderencs en cas de malaltia, constituïda sota els valors de la solidaritat i l’ajuda mútua.La Constitució espanyola de l’any 1837 establia el dret d’associació per a la classe obrera. El Reial decret de 28 de febrer del 1839 permetia la creació de societats de socors mutus, organització que agrupava la classe treballadora per poder tenir una certa garantia o protecció davant una malaltia, mort accidental, atur, invalidesa o vellesa. A Tordera, a mitjan segle xix, es constitueix el Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol, una societat de socors mutus que perdurà activa fins a l’entrada dels anys vuitanta del segle xx.

El reglament de l’entitat, redactat el 1892, constata que la societat només podia ser constituïda per homes domiciliats a Tordera. Per ingressar al sistema, primer s’havia de passar un reconeixement mèdic efectuat pel metge de l’organització. L’aspirant seria admès si els membres de la Junta no posaven impediment a la seva admissió, i aquest havia de conèixer i acceptar les condicions establertes pel Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol.

El nombre de socis era il·limitat; malgrat això, hi havia condicionats. Els integrants havien de tenir una edat compresa entre 18 i 55 anys. Amb tot, si el nombre de contractants arribava a 60, no s’acceptaven persones de més 45 anys i, si la xifra arribava al centenar, no entrarien homes de més de 35 anys. Un cop passada la revisió mèdica i ser acceptat per la Junta, el nou integrant pagava cinc pessetes en concepte d’inscripció. Si aquest era fill d’un afiliat, pagava la meitat, és a dir, dues pessetes i mitja, sempre que residís en societat comuna amb el seu progenitor. Si un soci deixava la localitat de Tordera, podia abandonar la societat i, si tornava a residir al municipi, podia tornar a ser admès sempre que complís els requisits inicials d’entrada.

El Monte-Pio de Socorros Mútuos de San Ferreol celebrava anualment la diada del seu patró el 18 de setembre. Entre les darreres dècades del segle xix i les primeres del segle xx, la festivitat era molt homogènia. Se celebrava un ofici religiós a la parròquia de Sant Esteve amb la intervenció de l’orquestra local, primer Modesta Harmònica i, posteriorment, la Principal de Tordera, sardanes a la plaça de l’Església i, a la nit, ball.

Els governs locals, caciquisme i conflictes electorals

Façana de l'Ajuntament de Tordera a principis
del segle XX. Arxiu CEC 

La política municipal viurà en el segle xix diverses escenes polèmiques. En algunes eleccions, tant locals com supramunicipals, hi havia més vots que votants. El Butlletí oficial de l’Estat del 8 de juliol del 1881 va declarar nul·les les eleccions municipals per diverses irregularitats i decretà una comissió provincial per fer-ne unes de noves entre els dies 9 i 12 de juliol. L’alcalde resultant fou Salvi Surís Curadó, que ja havia exercit el càrrec d’una manera accidental en l’etapa anterior de Jaume Simon Talleda. El 4 de novembre del mateix any, el ministre de Governació torna a anul·lar les eleccions municipals de Tordera. El notari i la mesa aportaven poca credibilitat, i, a més, la guàrdia civil impedia l’entrada al col·legi dels electors contraris; amb tot, Surís va aconseguir ser batlle fins al juliol del 1883.

Tomàs Pons Gay és proclamat alcalde de Tordera el 7 de març del 1884 i l’11 del mateix mes el Govern suspèn l’Ajuntament i es procedeix a destituir alguns càrrecs. Pons governà en dues etapes. Durant els darrers dies de la seva vida política, a principis de juny del 1899, presencia un presumpte atemptat mentre anava acompanyat d’Agustí Ribas de cal Terrassà pel camí ral: un home anomenat Ignacio Reviragua se’ls va apropar i els va preguntar quin dels dos era l’alcalde; sense que haguessin contestat, l’agressor va clavar un punyal a Ribas, amb poques conseqüències. Els mossos d’esquadra de Tordera van aconseguir detenir-lo.

Les eleccions municipals del 1907 tornen a ser polèmiques: el governador civil autoritza al comandat dels mossos d’esquadra la detenció de l’alcalde Carles Puig Talleda (1904-07) i de l’hisendat Ramon Matas Rodés, un dels principals potentats de Tordera, per les irregularitats electorals. Van ser empresonats i jutjats a Arenys. Un dels membres de la política municipal del govern de Puig era Pedro Rubio, més conegut com a Don Pedro El Terrible per les seves negligències en les finances consistorials. Amb els comicis locals del 1909, amb la victòria de Joan Vendrell Prats, en Barbes Tristes, s’inicia un període de millor gestió dels organismes municipals.

Tancament del col•leccionable “l’Abans, recull gràfic de Tordera 1870-1979” de Joan Bou i Pla

El passat divendres 30 de maig de 2014, a les 19.00 h., va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació final del llibre l’Abans. L’acte fou presentat per Joan Isern, president del Club Filatèlic Tordera, i Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de la població. 

Joan Isern, Joan Carles Garcia i Joan Bou Pla

El volum l’Abans Tordera: recull gràfic 1870-1979 és un projecte transversal, de caràcter introductori, que combina fotografies històriques amb informació bàsica. El contingut d’aquest treball obre la porta a múltiples possibilitats de recerca. La seva realització ha tingut una durada de gairebé deu mesos, temps innecessari per abordar la història contemporània del municipi d’una manera completa.

Tordera és una societat viva, amb inquietuds de conèixer el seu passat. Des d’un bon començament, l’Abans, es va convertir en un projecte col·lectiu que cridava l’atenció a tota la població, tant de particulars com de les institucions locals. Prop de 200 famílies hi han col·laborat cedint fotografies, fons documentals o transmetent les seves vivències de manera oral. Gràcies a totes elles.

Visca Tordera !

Cloenda l'Abans-Tordera de Joan Bou i Pla