El passat divendres 17 d’agost, a
les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé, el Cercle d’Història va
organitzar la tradicional conferència de festa major. Enguany el ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat,
que amb el títol Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII) exposà
la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el
sis-cents.
El segle XVII és un període
farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions,
plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era una
societat econòmicament autàrquica, on el 65% de la població treballava en el
sector primari. D’aquest els pagesos n’era el grup més nombrós, posseïen masos
sota domini útil i la seva extensió
reduïda impossibilitava, en la majoria dels casos, disposar d’excedents, lo
qual els convertia en una societat d’autoconsum. Les famílies optaven pel
conreu de secà, principalment de cereal i en un segon terme llegum. En temps de
carestia de blat, aquest pagesos empobrits havien de recorre a l’endeutament
per comprar llavor i així poder continuar el cicle de producció. Bernat March
de Jalpí apunta en el seu dietari que nou de cada deu pagesos torderencs
estaven endeutats i quasi la totalitat morien en dèbits. Els protocols
notarials confirmen que el 73% de les compres de blat eren a crèdit, dades que
donen credibilitat al raonament exposat pel cavaller de Jalpí.
Les professions liberals viuen
una millor situació, aquests no depenen del rendiment de les seves terres per
subsistir, i en la majoria dels casos compren masos per invertir. Acumular
renda els podia servir també per finançar altres membres amb mancances de
liquiditat i així obtenir més rendiment, a Tordera tenim diverses famílies que
aprofiten la situació per entrar en el negoci del deute. S’observa en aquesta
centúria l’entrada de capital extern, és a dir membres d’aquest col·lectiu
enriquit de poblacions veïnes que opten per comprar masos a Tordera per
invertir.
Ja com a grans potentats de la població
trobem els Jalmar, propietaris de la notaria local, i el clergat. La parròquia històricament havia
estat sotmesa al monestir de Breda, a partir del setze trenca la seva submissió
i comença enriquir-se, amb el temps aconsegueix ser una de les senyories
directes més destacades del terme. I per últim els March de Jalpí, el valor
atípic de la població, propietaris absoluts de les seves terres. Uns petits
magnats establerts a la zona des del segle XIV. Acumulen poder econòmic gràcies
a les fàbriques Jalpí, denominació coetània d’un teixit d’empreses dedicades
a l’obtenció de blat, ferro i lli.
Durant el disset alguns dels seus membres ascendeix a la política nacional i
ocuparan càrrecs rellevats com el de Canceller de Catalunya (Josep de Jalpí
Julià) o el de Conseller en cap (Joan Pau March de Jalpí). Aquest posicionament
els porta a un nepotisme que junt a la bona política de maridatges els
enriqueix d’una forma notòria.
La ponència es dividia en cinc punts, vegem-ne el sumari:
•
1. Contingut de les necessitats de la població
de Tordera
•
2. Estralls demogràfics
•
3. Tordera,
una societat agrària preindustrial
•
4.
Conreus i règim senyorial
•
5.
Segle XVIII, estabilitat econòmica i canvi estructural
Finalment el conferenciat va
disposar de temps suficient per introduir una segona ponència: Bernat
March de Jalpí i el negoci del deute. Història del pensament econòmic, Tordera
1610-1650, es sintetitzà els mecanismes d’endeutament que existien en
aquell període i la critica coetània que en fa una autor local, Bernat March de
Jalpí (II cavaller de la nissaga), qui veu l’endeutament com una forma
d’expropiació de la propietat.
Aquesta ha estat la primera de cinc conferències que
serveixen per commemorar el desè aniversari de l’entitat, escoltem la
presidenta del Cercle d’Història M.
Mercè Torrelles en una entrevista a Ràdio Tordera:
Anunciar-vos també que la propera
conferència serà al mes de setembre a càrrec de l’Àlex Valverde Ferrer. Format en arqueologia, aquest membre de
l’entitat ens parlarà sobre la figura de Pere
Gros de Falgars, un cavaller de l’època medieval vinculat al nostre
entorn. La trajectòria d’aquest investigador es focalitza en la figura d’aquest
personatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada