Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII) a cura de Joan Bou i Pla

El passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé, el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. Enguany el ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que amb el títol Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII) exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

Joan Bou Pla

El segle XVII és un període farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions, plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era una societat econòmicament autàrquica, on el 65% de la població treballava en el sector primari. D’aquest els pagesos n’era el grup més nombrós, posseïen masos sota domini útil i la seva extensió reduïda impossibilitava, en la majoria dels casos, disposar d’excedents, lo qual els convertia en una societat d’autoconsum. Les famílies optaven pel conreu de secà, principalment de cereal i en un segon terme llegum. En temps de carestia de blat, aquest pagesos empobrits havien de recorre a l’endeutament per comprar llavor i així poder continuar el cicle de producció. Bernat March de Jalpí apunta en el seu dietari que nou de cada deu pagesos torderencs estaven endeutats i quasi la totalitat morien en dèbits. Els protocols notarials confirmen que el 73% de les compres de blat eren a crèdit, dades que donen credibilitat al raonament exposat pel cavaller de Jalpí.

Les professions liberals viuen una millor situació, aquests no depenen del rendiment de les seves terres per subsistir, i en la majoria dels casos compren masos per invertir. Acumular renda els podia servir també per finançar altres membres amb mancances de liquiditat i així obtenir més rendiment, a Tordera tenim diverses famílies que aprofiten la situació per entrar en el negoci del deute. S’observa en aquesta centúria l’entrada de capital extern, és a dir membres d’aquest col·lectiu enriquit de poblacions veïnes que opten per comprar masos a Tordera per invertir.

Ja com a grans potentats de la població trobem els Jalmar, propietaris de la notaria local, i  el clergat. La parròquia històricament havia estat sotmesa al monestir de Breda, a partir del setze trenca la seva submissió i comença enriquir-se, amb el temps aconsegueix ser una de les senyories directes més destacades del terme. I per últim els March de Jalpí, el valor atípic de la població, propietaris absoluts de les seves terres. Uns petits magnats establerts a la zona des del segle XIV. Acumulen poder econòmic gràcies a les fàbriques Jalpí, denominació coetània d’un teixit d’empreses dedicades a  l’obtenció de blat, ferro i lli. Durant el disset alguns dels seus membres ascendeix a la política nacional i ocuparan càrrecs rellevats com el de Canceller de Catalunya (Josep de Jalpí Julià) o el de Conseller en cap (Joan Pau March de Jalpí). Aquest posicionament els porta a un nepotisme que junt a la bona política de maridatges els enriqueix d’una forma notòria.      

Un reguitzell de crisi econòmiques i també demogràfiques. Les taxes de mortalitat i d’abandonaments obtenen els registres més elevats en aquesta centúria en comparació a les restants (època moderna). Han estat temes tractats: la fiscalitat o l’estructura patrimonial de les terres de conreu.

La ponència es dividia en cinc punts, vegem-ne el sumari:

•       1. Contingut de les necessitats de la població de Tordera

•       2. Estralls demogràfics

•       3. Tordera, una societat agrària preindustrial

•       4. Conreus i règim senyorial

•       5. Segle XVIII, estabilitat econòmica i canvi estructural

Finalment el conferenciat va disposar de temps suficient per introduir una segona ponència: Bernat March de Jalpí i el negoci del deute. Història del pensament econòmic, Tordera 1610-1650, es sintetitzà els mecanismes d’endeutament que existien en aquell període i la critica coetània que en fa una autor local, Bernat March de Jalpí (II cavaller de la nissaga), qui veu l’endeutament com una forma d’expropiació de la propietat.

Aquesta ha estat la primera de cinc conferències que serveixen per commemorar el desè aniversari de l’entitat, escoltem la presidenta del Cercle d’Història M. Mercè Torrelles en una entrevista a Ràdio Tordera: 

http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=22786

Anunciar-vos també que la propera conferència serà al mes de setembre a càrrec de l’Àlex Valverde Ferrer. Format en arqueologia, aquest membre de l’entitat ens parlarà sobre la figura de Pere Gros de Falgars, un cavaller de l’època medieval vinculat al nostre entorn. La trajectòria d’aquest investigador es focalitza en la figura d’aquest personatge.