Els governs locals, caciquisme i conflictes electorals

Façana de l'Ajuntament de Tordera a principis
del segle XX. Arxiu CEC 

La política municipal viurà en el segle xix diverses escenes polèmiques. En algunes eleccions, tant locals com supramunicipals, hi havia més vots que votants. El Butlletí oficial de l’Estat del 8 de juliol del 1881 va declarar nul·les les eleccions municipals per diverses irregularitats i decretà una comissió provincial per fer-ne unes de noves entre els dies 9 i 12 de juliol. L’alcalde resultant fou Salvi Surís Curadó, que ja havia exercit el càrrec d’una manera accidental en l’etapa anterior de Jaume Simon Talleda. El 4 de novembre del mateix any, el ministre de Governació torna a anul·lar les eleccions municipals de Tordera. El notari i la mesa aportaven poca credibilitat, i, a més, la guàrdia civil impedia l’entrada al col·legi dels electors contraris; amb tot, Surís va aconseguir ser batlle fins al juliol del 1883.

Tomàs Pons Gay és proclamat alcalde de Tordera el 7 de març del 1884 i l’11 del mateix mes el Govern suspèn l’Ajuntament i es procedeix a destituir alguns càrrecs. Pons governà en dues etapes. Durant els darrers dies de la seva vida política, a principis de juny del 1899, presencia un presumpte atemptat mentre anava acompanyat d’Agustí Ribas de cal Terrassà pel camí ral: un home anomenat Ignacio Reviragua se’ls va apropar i els va preguntar quin dels dos era l’alcalde; sense que haguessin contestat, l’agressor va clavar un punyal a Ribas, amb poques conseqüències. Els mossos d’esquadra de Tordera van aconseguir detenir-lo.

Les eleccions municipals del 1907 tornen a ser polèmiques: el governador civil autoritza al comandat dels mossos d’esquadra la detenció de l’alcalde Carles Puig Talleda (1904-07) i de l’hisendat Ramon Matas Rodés, un dels principals potentats de Tordera, per les irregularitats electorals. Van ser empresonats i jutjats a Arenys. Un dels membres de la política municipal del govern de Puig era Pedro Rubio, més conegut com a Don Pedro El Terrible per les seves negligències en les finances consistorials. Amb els comicis locals del 1909, amb la victòria de Joan Vendrell Prats, en Barbes Tristes, s’inicia un període de millor gestió dels organismes municipals.