Façana de l'Ajuntament de Tordera a principis del segle XX. Arxiu CEC |
La política municipal viurà en el
segle xix diverses escenes polèmiques. En algunes eleccions, tant locals com
supramunicipals, hi havia més vots que votants. El Butlletí oficial de l’Estat
del 8 de juliol del 1881 va declarar nul·les les eleccions municipals per
diverses irregularitats i decretà una comissió provincial per fer-ne unes de
noves entre els dies 9 i 12 de juliol. L’alcalde resultant fou Salvi Surís
Curadó, que ja havia exercit el càrrec d’una manera accidental en l’etapa anterior
de Jaume Simon Talleda. El 4 de novembre del mateix any, el ministre de
Governació torna a anul·lar les eleccions municipals de Tordera. El notari i la
mesa aportaven poca credibilitat, i, a més, la guàrdia civil impedia l’entrada
al col·legi dels electors contraris; amb tot, Surís va aconseguir ser batlle
fins al juliol del 1883.
Tomàs Pons Gay és proclamat
alcalde de Tordera el 7 de març del 1884 i l’11 del mateix mes el Govern suspèn
l’Ajuntament i es procedeix a destituir alguns càrrecs. Pons governà en dues
etapes. Durant els darrers dies de la seva vida política, a principis de juny
del 1899, presencia un presumpte atemptat mentre anava acompanyat d’Agustí
Ribas de cal Terrassà pel camí ral: un home anomenat Ignacio Reviragua se’ls va
apropar i els va preguntar quin dels dos era l’alcalde; sense que haguessin
contestat, l’agressor va clavar un punyal a Ribas, amb poques conseqüències.
Els mossos d’esquadra de Tordera van aconseguir detenir-lo.
Les eleccions municipals del 1907
tornen a ser polèmiques: el governador civil autoritza al comandat dels mossos
d’esquadra la detenció de l’alcalde Carles Puig Talleda (1904-07) i de
l’hisendat Ramon Matas Rodés, un dels principals potentats de Tordera, per les
irregularitats electorals. Van ser empresonats i jutjats a Arenys. Un dels
membres de la política municipal del govern de Puig era Pedro Rubio, més
conegut com a Don Pedro El Terrible per les seves negligències en les
finances consistorials. Amb els comicis locals del 1909, amb la victòria de
Joan Vendrell Prats, en Barbes Tristes, s’inicia un període de millor gestió
dels organismes municipals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada