Des dels inicis de l’edat
mitjana, Tordera ha pertangut successivament als paus i a l’antic comtat de
Girona, posteriorment vegueria i més tard corregiment, i a la seva província en
la primera divisió departamental. Fins a l’abolició de les jurisdiccions
senyorials va formar part del vescomtat de Cabrera i, dins d’aquest, a la
batllia de Tordera. Les divisions napoleòniques, iniciades el 1810 van ser les
primeres a propugnar l’elecció de la Tordera com a límit administratiu.
Finalment, la formació d’un partit judicial a Arenys de Mar i la partició definitiva
de l’Estat en províncies (1833) van assignar la riera com a límit de la
nova demarcació administrativa de Barcelona. Eclesiàsticament, Tordera ha estat
adscrit des de fa segles al bisbat de Girona i, dins d’aquest, a l’ardiaconat
de la Selva. L’actual Maresme queda dividit entre dues diòcesis: les terres de
ponent, de Caldes cap avall, han format part tradicionalment de la diòcesi
barcelonina, mentre que les poblacions del nord, integrades a l’arxiprestat de
la Tordera, depenen del bisbat de Girona i gaudeixen del seu dret especial. La
divisió territorial de Catalunya realitzada per la Generalitat l’any 1936 va
ser la que va configurar el Maresme com a comarca. D’una manera oficialista, el
Govern autonòmic crea una demarcació artificial inspirada en el concepte Costa
de Llevant. Sense cap consideració històrica, l’organisme actual és físicament
estret i allargat. Té una amplada que oscil·la entre els cinc i els quinze
quilòmetres, i una llargària litoral d’uns 50 quilòmetres que van des de la
Tordera fins al turó de Montgat.
 |
| Mapa planimètric de Tordera. Any 1914 - Fons ICC |
Durant l’alta edat mitjana,
Tordera era una zona independent encara que sense constituir terme de castell.
Temps després, aquest territori fou conegut com a batllia de Tordera i,
pel que es dedueix, devia formar part del castell d’Hostalric. La pertinença al
castell ja s’institueix a la donació de l’alou dit la Fredena per a la
construcció del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa (1145). Aquesta
circumstància queda confirmada en el testament del vescomte Guerau de Cabrera
del 1278. La batllia de Tordera la formaven dues parròquies: Sant Esteve de
Tordera, juntament amb el seu annex Sant Cebrià de Fogars, embrió consistorial del
futur Fogars de Tordera, avui de la Selva. La jurisdicció no disposava d’una
organització de regisme local i conservava un sistema de consell general obert
i multitudinari. Políticament era representada per un batlle i disposava de
membres del consell de la universitat, sense tenir un caràcter hereditari. Quan
el batlle havia de tractar els assumptes d’interès de la vila, eren convocats a
toc de campana i amb el crit de «Via fons!». L’any 1508, els vescomtes de
Cabrera atorguen el privilegi d’una administració local permanent amb poder per
reunir-se sense consentiment senyorial i la potestat per elegir tres cònsols, síndics
o jurats. Els llocs habituals de la reunió de la universitat eren la porxada o
l’interior de l’antiga església romànica de Sant Esteve. La capella de
l’hospital dels pobres, dedicada a sant Antoni, també fou sala de reunions del
Comú del poble d’ençà del segle XVIII. A partir del segle xix, l’organització
política local va tenir seu pròpia, situada a tocar de l’església parroquial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada