Tancament del col•leccionable “l’Abans, recull gràfic de Tordera 1870-1979” de Joan Bou i Pla

El passat divendres 30 de maig de 2014, a les 19.00 h., va tenir lloc a la Biblioteca de Tordera la presentació final del llibre l’Abans. L’acte fou presentat per Joan Isern, president del Club Filatèlic Tordera, i Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de la població. 

Joan Isern, Joan Carles Garcia i Joan Bou Pla

El volum l’Abans Tordera: recull gràfic 1870-1979 és un projecte transversal, de caràcter introductori, que combina fotografies històriques amb informació bàsica. El contingut d’aquest treball obre la porta a múltiples possibilitats de recerca. La seva realització ha tingut una durada de gairebé deu mesos, temps innecessari per abordar la història contemporània del municipi d’una manera completa.

Tordera és una societat viva, amb inquietuds de conèixer el seu passat. Des d’un bon començament, l’Abans, es va convertir en un projecte col·lectiu que cridava l’atenció a tota la població, tant de particulars com de les institucions locals. Prop de 200 famílies hi han col·laborat cedint fotografies, fons documentals o transmetent les seves vivències de manera oral. Gràcies a totes elles.

Visca Tordera !

Cloenda l'Abans-Tordera de Joan Bou i Pla 

Tordera: Ordenació Territorial (I)

Des dels inicis de l’edat mitjana, Tordera ha pertangut successivament als paus i a l’antic comtat de Girona, posteriorment vegueria i més tard corregiment, i a la seva província en la primera divisió departamental. Fins a l’abolició de les jurisdiccions senyorials va formar part del vescomtat de Cabrera i, dins d’aquest, a la batllia de Tordera. Les divisions napoleòniques, iniciades el 1810 van ser les primeres a propugnar l’elecció de la Tordera com a límit administratiu. Finalment, la formació d’un partit judicial a Arenys de Mar i la partició definitiva de l’Estat en províncies (1833) van assignar la riera com a límit de la nova demarcació administrativa de Barcelona. Eclesiàsticament, Tordera ha estat adscrit des de fa segles al bisbat de Girona i, dins d’aquest, a l’ardiaconat de la Selva. L’actual Maresme queda dividit entre dues diòcesis: les terres de ponent, de Caldes cap avall, han format part tradicionalment de la diòcesi barcelonina, mentre que les poblacions del nord, integrades a l’arxiprestat de la Tordera, depenen del bisbat de Girona i gaudeixen del seu dret especial. La divisió territorial de Catalunya realitzada per la Generalitat l’any 1936 va ser la que va configurar el Maresme com a comarca. D’una manera oficialista, el Govern autonòmic crea una demarcació artificial inspirada en el concepte Costa de Llevant. Sense cap consideració històrica, l’organisme actual és físicament estret i allargat. Té una amplada que oscil·la entre els cinc i els quinze quilòmetres, i una llargària litoral d’uns 50 quilòmetres que van des de la Tordera fins al turó de Montgat.

Mapa planimètric de Tordera. Any 1914 - Fons ICC 

Durant l’alta edat mitjana, Tordera era una zona independent encara que sense constituir terme de castell. Temps després, aquest territori fou conegut com a batllia de Tordera i, pel que es dedueix, devia formar part del castell d’Hostalric. La pertinença al castell ja s’institueix a la donació de l’alou dit la Fredena per a la construcció del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa (1145). Aquesta circumstància queda confirmada en el testament del vescomte Guerau de Cabrera del 1278. La batllia de Tordera la formaven dues parròquies: Sant Esteve de Tordera, juntament amb el seu annex Sant Cebrià de Fogars, embrió consistorial del futur Fogars de Tordera, avui de la Selva. La jurisdicció no disposava d’una organització de regisme local i conservava un sistema de consell general obert i multitudinari. Políticament era representada per un batlle i disposava de membres del consell de la universitat, sense tenir un caràcter hereditari. Quan el batlle havia de tractar els assumptes d’interès de la vila, eren convocats a toc de campana i amb el crit de «Via fons!». L’any 1508, els vescomtes de Cabrera atorguen el privilegi d’una administració local permanent amb poder per reunir-se sense consentiment senyorial i la potestat per elegir tres cònsols, síndics o jurats. Els llocs habituals de la reunió de la universitat eren la porxada o l’interior de l’antiga església romànica de Sant Esteve. La capella de l’hospital dels pobres, dedicada a sant Antoni, també fou sala de reunions del Comú del poble d’ençà del segle XVIII. A partir del segle xix, l’organització política local va tenir seu pròpia, situada a tocar de l’església parroquial.

Sant Ponç, l'aplec tradicional i popular per excel.lència

L'Abans Tordera- Autor: Àngel Pous

Sant Ponç és l’ermita més característica del terme parroquial de Sant Esteve de Tordera. La seva construcció, originalment d’estil romànic, ha sofert diverses modificacions al llarg de la seva història. L’aplec de Sant Ponç ha estat, des de sempre, una de les festes populars més venerades per la població. El seu arrelament és fruit de dos condicionants: l’ermita es troba en una situació espaiosa i la diada del patró, l’11 de maig, és idònia pel que fa a la climatologia. L’aplec apareix documentat a partir del segle xvii, per bé que es considera que l’origen es remunta a temps medieval.

L’any 1905, els propietaris Joan Ferrer Comaleres, de can Ferrer de Sant Ponç, i Vicenç Coma Ferrer adquiriren els drets de propietat de Sant Ponç per tal d’evitar la imminent tallada dels seus pins centenaris, i de llavors ençà passaren a ser els patrons de l’ermita i, alhora, responsables del seu aplec. A principis del segle xx, la festa s’iniciava a la vila. A primera hora del matí, una banda recorria els carrers de Tordera per animar els seus veïns i acompanyar-los fins a Sant Ponç. A les 10 del matí es feia la primera missa. L’any 1899, per exemple, un cop acabada la cerimònia religiosa, l’orquestra local La Modesta Harmònica va tocar sardanes a l’esplanada de Sant Ponç; posteriorment es féu el tradicional tir a la rodella i, a continuació, l’arrossada. D’aquell any es documenta, també, que hi havia parades d’avellanes, pastes, dolços, carns i altres comestibles. Era tradició, abans de celebrar l’ofici solemne de Sant Ponç, beneir roses, que posteriorment es col·locaven sota el llit amb la intenció d’evitar puces, xinxes o polls.

La missa amb les autoritats es feia a les 12 del migdia. Durant els anys vint del segle passat, en Ferrer de Sant Ponç, que era caporal del sometent del districte d’Arenys de Mar, convidava un seguit de personalitats a la seva festa. El 1926 hi assistiren el president de la Diputació de Barcelona, el senyor Milà i Camps, el governador civil Joaquim Milans del Bosch, el general del sometent armat de Catalunya, entre d’altres. Els acompanyaven l’alcalde Agustí Navinés i els principals hisendats de la població. Joan Ferrer oferia un dinar als seus convidats a casa seva, a can Ferrer de Sant Ponç.

En algunes edicions de finals del segle xix, a les quatre de la tarda, la gent es desplaçava a can Torrent de l’Estany, que era on es ballaven les sardanes. La festa es finalitzava a la vila. Per exemple, a principis del segle xx, a les nou del vespre es començava un ball al local del Círcol de Productors, seu social del Sindicat de Pagesos, localitzat a l’actual cal Ros, al carrer de Sant Ramon.

Els orígens de l'hoquei sobre patins a Tordera

Durant les vacances escolars de l’any 1942, un grup de quatre amics van començar a patinar. Un dels integrants era Josep Babot, que estudiava a La Salle de Girona, ciutat on va començar a aprendre aquesta pràctica esportiva. Només tenien dos parells de patins, fet que els obligava a patinar per torns. Val a dir que uns eren amb rodes d’alumini i unes corretges per lligar el calçat, i els altres, més vells, amb rodes de paper premsat i que s’adaptaven a la sola de les sabates.

L'Abans Tordera- Fons: Família Babot Genís 

Joan Surós, d’Educación y Descanso, va animar aquests joves a continuar patinant fins al punt que els proporcionà dos parells més de patins, comprats a Deportes Marín i a la Casa Sibeca, dos establiments comercials de Barcelona. Els germans Torner, en canvi, es fabricaren els seus propis patins. Dos anys després es constituí el club, de manera que l’equip comptà d’entrada amb uns vuit patinadors.

Isidre Escriche, jugador d’hoquei del Girona, es trasllada a Tordera el 1950 per fer el servei militar al campament d’instrucció de Jalpí. Escriche es retroba amb Babot, antic company d’estudi de La Salle, i per mitjà de l’anterior connecta amb el grup de patinadors locals i els introdueix en l’hoquei. Surós va comprar material per tirar endavant l’equip: estics, genolleres, defenses i pilotes. Escriche també va baixar material que ja no s’utilitzava a l’hoquei de Girona, per bé que una part d’aquest era de fabricació pròpia –la família Berney eren sabaters i els Torner treballaven amb el torn. Els dos porters, Antoni Camps i Joan Torner, es van confeccionar ells mateixos les primeres defenses; les pilotes es van comprar a August Serra, de Girona, antic capità de la selecció espanyola, i els estics, a una empresa barcelonina per 90 pessetes.

El primer enfrontament, realitzat entre ells, data del 12 d’octubre del 1951 a la pista recentment inaugurada

dels jardins municipals. A la porteria hi havia Antonio Camps i Joan Torner; els defenses eren Josep Babot i Pere Vendrell, i com a davanters hi havia Eduard Sanz, Joan Sanz, Josep Torner i Daniel Berney. Val a dir que, en aquest primer partit, els equips els formaven quatre integrants, ja que només eren vuit els jugadors locals d’hoquei. A partir d’aquí es començaren a jugar els primers partits amistosos, sobretot a la demarcació de Girona. Inicialment actuaven com un equip afiliat d’Educación y Descanso de Tordera, i també com a equip d’Acció Catòlica.