El primer ascens a la Divisió d’honor del CP Tordera

A finals dels anys setanta, la població de Tordera visqué èxits esportius de la mà del seu equip local d’hoquei sobre patins, amb l’ascens a la màxima categoria de l’Estat espanyol el 1979. Durant la temporada 1978-79, el CP Tordera es plantà a la primera divisió després de ser campió de la segona divisió; per tant, es tracta d’un ascens lògic atesa la classificació de la temporada anterior. Aquell any la localitat visqué un entusiasme que anava més enllà del sentiment estrictament esportiu gràcies als bons resultats de l’equip local. L’esmentada temporada ascendiren a la divisió d’honor quatre equips, dos més que les edicions passades, ja que la màxima categoria s’incrementava en dues places i passaven a disputar-la 16 equips. El Tordera jugava al grup II de la primera divisió. Les primeres places se les disputaven el Piera i l’equip local. Finalment el Tordera aconseguí ser el campió del seu grup i obtenir l’ascens automàticament. L’equip comptava amb dos gran jugadors, Josep Garriga i Josep Enric Torner, que foren internacionals amb la selecció espanyola.

celebració de l’ascens, el 25-03-1979. Autor: Josep Matas Llopart 

La festa de l’ascens es produeix el 25 de març del 1979, coincidint amb el partit del campionat d’Espanya de la primera divisió que enfrontava l’equip local amb el Ruan de Madrid, que llavors era el tercer classificat. Una bona part de la població es va desplaçar a la pista de L’Amistat amb banderes catalanes per homenatjar el seu equip. La festa fou agredolça, ja que la victòria fou per a l’equip madrileny: 3 a 4.

A més del Tordera, els altres tres equips afortunats amb l’ascens foren el Liceo de la Corunya, el Claret de Sevilla i el Vilafranca, tots líders dels grups respectius. Aquests quatre equips realitzaren una lligueta, celebrada al poliesportiu de Riazor, a la Corunya, anomenada Memorial Paulino Martín, trofeu de campions que va ser guanyat pel Claret de Sevilla. El Tordera quedà en darrera posició ja que no va guanyar cap partit.

Els bons resultats del primer equip a la seva primera temporada a la divisió d’honor provocaren que algun dels seus jugadors rebés ofertes dels principals equips de la categoria. Aquest fet finalment aniria en perjudici dels interessos del CP Tordera, atès que la falta d’entesa entre jugadors i equip directiu provocà una fuga de jugadors. Els primers que van marxar foren Eduard Tresserras, que se n’anà a jugar al CP Vic, i Josep Enric Torner, que al seu torn ho féu al Liceo.

A tres mesos de les eleccions municipals

Les eleccions municipals del mes de maig dibuixen a Tordera un escenari més incert que mai. Si es compleix el que preveuen els pronòstics, Convergència i Unió guanyaria còmodament les eleccions, però podria perdre la majoria absoluta. El mapa de forces d’esquerres a l’Ajuntament de Tordera serà fragmentat i els resultarà difícil construir una majoria d’esquerres que els permeti una governabilitat còmode. Creix el nombre de llistes electorals respecte a les passades eleccions: Poble Actiu Tordera (Procés Constituent-AUP), Podem o ICV neixen per trencar l’escenari d’statu quo actual. Els partits tradicionals opten per l’experiència. L’alcalde Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), aspira a la reelecció, ERC i PP repeteixen cap de llista i el PSC aposta per un nou alcaldable amb trajectòria política.    

Ajuntament de Tordera. Foto: Ràdio Tordera

Joan Carles Garcia Cañizares, nascut a Barcelona fa 53 anys, és un líder fort, amb un grau d’experiència considerable, té una bona imatge i el seu lideratge és inqüestionable. És alcalde de Tordera des del 1995, encadena quatre legislatures consecutives amb majoria absoluta i és diputat a la Diputació de Barcelona des del 2007. Té formació en el món del disseny industrial i en el camp de la ciència jurídica. Durant aquest darrers vint anys CiU ha governat d’una manera còmode. Tordera és un poble de perfil convergent i la població ha trobat a faltar un partit opositor amb perspectiva de ser alternativa clara de govern. CiU presentava el projecte més engrescador per la ciutadania. El context de crisi econòmica i de crisi de confiança en les institucions ha produït un desig de regeneració política a nivell estatal. Un cert grau de renovació intern assegurarien a la federació nacionalista uns bons resultats a Tordera. 

ERC es presenta com a partit alternativa. El context sobiranista i l’ascens dels republicans a nivell nacional fan pensar que seran segona força a l’Ajuntament. Esquerra confia novament amb Xavier Pla Bancells, un enginyer industrial de 43 anys, nascut a Sant Feliu de Buixalleu. A les eleccions municipals del 2011, amb ell el cap davant, ERC aconsegueix els millors resultats de la història recent. Xavier Pla és un home amb una llarga trajectòria en el món polític, ha estat regidor a Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu i finalment a partir del 2011 a Tordera. També va ser conseller comarcal de la Selva entre els anys 1999 i 2003, on ocupà la vicepresidència tercera, assumit l’àrea de Cultura.  

ERC concorrerà les eleccions municipals amb Gent de Tordera, un grup d’independents, liderat per Anna Serra Fàbregas. Aquesta agrupació vol sumar els puntals del món associatiu. Persones compromeses amb el poble amb experiència empresarial, cultural i social. ERC i Gent de Tordera plantegen canvis profunds en la gestió de l’Ajuntament, la gestació d’un nou model de creixement, una política participativa i audiències públiques. El seu ascens dependrà, en bona part, del seu programa electoral i dels noms d’aquests independents, encara per conèixer.   

És una mala època pels socialistes. Els torderencs Josep Romaguera i Montserrat de Diego deixen la seva activitat política al maig i les enquestes a nivell autonòmic auguren una caiguda del nombre de diputats. El nou cap de llista serà Rafa Delgado, membre de l’executiva. Delgado ha estat el primer alcaldable conegut oficialment, malgrat això coneixem poc la seva biografia. Va ser alcaldable a Tona pel PSC al 2003, obtenint un únic regidor. Aconsegueix la cartera d’informació i participació ciutadana. El 2007 ho va tornar a intentar però a diferència dels comicis anteriors no va aconseguir representació.

Xavier Martín de Diego, repeteix com alcaldable pel PP. Nascut a Tordera fa 27 anys, té formació jurídica i és director del diari digital MaresmeActiu.com. A les eleccions municipals del 2011 va aconseguir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local  aconseguint incorporar als pressupostos i ordenances fiscals algunes de les propostes del seu programa electoral. Xavier Martín és el portaveu de l’oposició políticament més actiu i les seves hores de dedicació són visibles. Les sigles del seu partit no travessen pel seu millor moment. Podria conservar els dos regidors amb un posicionament moderat durat la campanya, un programa electoral adequat i una bona comunicació de la feina feta.

Procés Constituent i l’Assemblea d’Unitat Popular s’uneixen per formar una candidatura batejada amb el nom Poble Actiu Tordera. No s’ha fet públic el nom del seu alcaldable, que serà de Procés Constituent. El líder de l’AUP, David Musquera Juli, manifesta la voluntat de crear una candidatura d’esquerres oberta a socialistes, comunistes, anarquistes i entitats del poble. Finalment tot indica que hi haurà una altra llista d’esquerres amb moltes possibilitats d’obtenir representació, parlem de l’agrupació entre la nova formació Podem i ICV. Es desconeix encara qui liderarà el projecte i les bases del seu programa electoral.  

Xavier Pla repetirà com alcaldable d’ERC a Tordera

Esquerra Republicana de Catalunya concorrerà les eleccions municipals del proper 24 de maig amb “Gent de Tordera”, un grup d’independents que vol sumar un conjunt de persones compromeses amb el poble, de diverses sensibilitats i amb experiència en el sector empresarial, cultural i social del municipi.    

Ahir, dia 10 de febrer, a les vuit del vespre, a la Biblioteca, va tenir lloc la presentació de l’acord entre aquestes dues agrupacions. L’acte va servir també per presentar el cap de llista de la nova formació, Xavier Pla, que ja va encapçalar ERC a les passades eleccions municipals del 2011.   

Xavier Pla Bancells, nascut a Sant Feliu de Buixalleu fa 43 anys, és enginyer industrial de formació. El 1993 inicia la seva militància a ERC, ha estat secretari d’organització i finances d’ERC de la Comarca de la Selva, Regidor a les poblacions d’Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu i conseller comarcal de la Selva entre els anys 1999 i 2003, on ocupà la vicepresidència tercera i va assumir les àrees de Cultura. 

A les eleccions municipals del 2011, amb ell el cap davant, ERC de Tordera aconsegueix els millors resultats de la història recent, obtenint per primera vegada dos regidors al consistori local.  

Xavier Pla durant del seva intervenció. FOTO: Joan Bou Pla 

Van intervenir en la presentació: Anna Serra, com a portaveu de la plataforma “Gent de Tordera”,  Xavier Pla com alcaldable, finalment per tancar l’acte Anna Simó,  vicepresidenta del parlament i portaveu nacional d’ERC. 

L’hospital dels pobres de Tordera

La vila de Tordera disposava d’un hospital dels pobres, el qual apareix documentat a partir del segle XV. Les primeres referències atribuïdes a una organització de tipus sanitari daten del 29 de desembre de 1441, en el testament d’Hugo Descolomer. Entre els anys 1500 i 1512 s’esmenta la voluntat de construir un nou hospital dels pobres, localitzat a l’actual carrer de Sant Ramon. El dia 20 d’abril de 1512, el Bisbe de Girona atorga una lletra de qüistació, per tant l’autorització per poder captar donatius i almoines destinades al nou equipament sanitari. Al costat de l’hospital hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Roser. La seva llicència de construcció és del 1 de febrer de 1552.    

El creixement demogràfic sostingut de la població i la fluència de trànsit per la vila són dos dels condicionats que fan que aquestes instal·lacions sanitàries quedin petites i obsoletes. Així doncs, a finals del segle XVI es prepara el trasllat a una construcció més àmplia, situada a l’actual carrer de Sant Antoni. Aquest nou espai sanitari s’ubicarà en unes cases comprades per l’administrador de l’hospital dels pobres i els regidors de la universitat a l’any 1593.

Capella de Sant Antoni i de l’antic hospital dels pobres. Any 1942   

Autor:Pons Guri. L’Abans, recull gràfic de Tordera (1870-1979) Arxiu Històric Fidel Fita.

Segons Jalpí Julià l’edifici de l’hospital estava composat per dues plantes, i no només era utilitzat per acollir malalts i pobres sinó que també s’hi albergava algun pelegrí. Aquesta organització era dirigida per un administrador, elegit anualment per els regidors de la universitat i pels representants de la parròquia. L’encarregat residia en el propi edifici, a la primera planta. Tot indica que l’hospital era petit i tenia pocs ingressats, així doncs el Bisbe Lorenzana, a la visita pastoral del 1775, esmenta que l’hospital dels pobres de Tordera era una casa amb tres llits.

Francisco Zamora, a finals del segle XVIII, comenta: El hospital es un edificio miserable, con doscientas libras de renta. Los administradores son los regidores. Este punto necessita arreglo general. Finalment el 1792 s’escullen dos administradors per fer reformes a l’edifici. Poc desprès es declararà com a hospital civil. En el 1868, l’Ajuntament afirma: En el caso de Tordera ya existe un Hospital de Pobres, consignando las partidas en la Beneficencia Municipal. Por otra parte hay establecidos en el mismo dos médicos y un cirujano, dos farmacéuticos con Botica abierta al público, que están bien servidas, particularmente a los pobres a los cuales se asiste gratuitamente per los facultativos municipales, sin mediar contrato, sino convencionalmente de palabra. L’hospital dels pobres de Tordera tenia una capella pròpia dedicada a Sant Antoni, datada a la primera meitat del segle XVII i situada al costat d’aquesta institució.

Xavier Martín repeteix com alcaldable del Partit Popular a Tordera

Xavier Martín de Diego, nascut fa vint-i-set anys a Tordera, està format en el camp de la ciència jurídica. És president de la secció local des de l’any 2005 i de les Noves Generacions del Maresme des del 2008. A les eleccions municipals del 2011, amb ell al capdavant, van obtenir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori local, gràcies a l’increment de vot considerable respecte anteriors eleccions municipals.  

Xavier Martín l’acompanyava primerament Javier Caballero Ortiz, número dos de les llistes, i el llavors president de les Noves Generacions de Tordera i vicesecretari d’organització de l’agrupació. Caballero va abandonar la política, a mitja legislatura, per motius professionals. En el seu lloc va entrar Jessica Asensio Guillén. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local. L’elecció de Xavier Martín com alcaldable va ser aprovada per unanimitat pel Comitè Electoral  Local del PP. Aquesta candidatura ha de ser ratificada pel Comitè Electoral regional i la Direcció regional del Partit en les pròximes setmanes.

Xavier Martín i Jessica Asensio. Ple municipal octubre 2014
Foto: Joan Bou Pla 

Xavier Martín és el tercer candidat a l’alcaldia conegut oficialment. Joan Carles Garcia Cañizares, de CiU, opta a la reelecció, després de quatre mandats consecutius com alcalde, els tres darrers amb majoria absoluta. Rafa Delgado, membre de l’executiva del PSC de Tordera, serà el cap de llista a les properes eleccions. Delgado té una llarga experiència en la política municipal, va encapçalar dues vegades la candidatura socialista del municipi de Tona, aconseguint un representant als comicis del 2003.      

Evolució del vot del Partit Popular a les eleccions municipals: 

Resultats del 9-N a Tordera

4.769 torderencs exerceixen el seu vot a la consulta participativa del 9 de novembre. L’únic punt de participació al municipi va ser l’Institut Lluís Companys, situat al carrer Joan Maragall. El sí-sí es va imposar amb un 83.63% dels vots, un resultat lleugerament superior al global del Principat. Els partidaris de la cessació registren un total de 3.984 vots. El sí-no, és a dir els favorables d’un Estat propi per Catalunya, però configurat dins de l’Estat espanyol, han aconseguit 343 vots, que representa un 7,20% del total, uns dos punts per sota als resultats de Catalunya. Mentre que el no, ha estat de 195 vots, un 4,09% del participants. Resultat equivalent al general.

Urna del 9N amb les signatures dels col·laboradors.
Autor: Jordi Romaguera    

Partit	Vots	%
SÍ-SÍ	3.984	83,63
SÍ-NO	343	7,2
NO	195	4,09
SÍ-BLANC	47	0,99
EN BLANC	24	0,5
ALTRES	171	3,59

Si fem una comparativa amb altres comicis electorals, vegem que en el referèndum estatutari del 2006 hi van participar 4.508 torderencs, uns 261 menys que a la consulta sobiranista del 2014. Pel que fa al resultat, el sí s’imposava amb 3.670 vots, prop d’un 82%, mentre que el no obtenia un 619, un 13,81%. Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els partits partidaris a la consulta del 9-N, és a dir CiU, ERC, ICV-EU i CUP, van aconseguir en global, 4.542 vots. Fent una lectura dels resultats en clau independentista, vegem que la suma del conjunt de forces partidàries a la separació, CiU, ERC, CUP i SI, van obtenir un total de 4.102 vots. Una quantitat lleugerament per sota al resultat del sí-sí del 9-N (3.984) .

Segons ràdio Tordera, la participació rondaria al 35% de les persones que tenien dret a fer-ho. Es calcula que tenien dret a vot unes 13.450 persones. La participació de les passades eleccions europees (2014), es va situar al 41,04%. Podien participar en el procés participatiu del 9N els majors de 16 anys.