Xavier Pla repetirà com alcaldable d’ERC a Tordera

Esquerra Republicana de Catalunya concorrerà les eleccions municipals del proper 24 de maig amb “Gent de Tordera”, un grup d’independents que vol sumar un conjunt de persones compromeses amb el poble, de diverses sensibilitats i amb experiència en el sector empresarial, cultural i social del municipi.    

Ahir, dia 10 de febrer, a les vuit del vespre, a la Biblioteca, va tenir lloc la presentació de l’acord entre aquestes dues agrupacions. L’acte va servir també per presentar el cap de llista de la nova formació, Xavier Pla, que ja va encapçalar ERC a les passades eleccions municipals del 2011.   

Xavier Pla Bancells, nascut a Sant Feliu de Buixalleu fa 43 anys, és enginyer industrial de formació. El 1993 inicia la seva militància a ERC, ha estat secretari d’organització i finances d’ERC de la Comarca de la Selva, Regidor a les poblacions d’Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu i conseller comarcal de la Selva entre els anys 1999 i 2003, on ocupà la vicepresidència tercera i va assumir les àrees de Cultura. 

A les eleccions municipals del 2011, amb ell el cap davant, ERC de Tordera aconsegueix els millors resultats de la història recent, obtenint per primera vegada dos regidors al consistori local.  

Xavier Pla durant del seva intervenció. FOTO: Joan Bou Pla 

Van intervenir en la presentació: Anna Serra, com a portaveu de la plataforma “Gent de Tordera”,  Xavier Pla com alcaldable, finalment per tancar l’acte Anna Simó,  vicepresidenta del parlament i portaveu nacional d’ERC. 

L’hospital dels pobres de Tordera

La vila de Tordera disposava d’un hospital dels pobres, el qual apareix documentat a partir del segle XV. Les primeres referències atribuïdes a una organització de tipus sanitari daten del 29 de desembre de 1441, en el testament d’Hugo Descolomer. Entre els anys 1500 i 1512 s’esmenta la voluntat de construir un nou hospital dels pobres, localitzat a l’actual carrer de Sant Ramon. El dia 20 d’abril de 1512, el Bisbe de Girona atorga una lletra de qüistació, per tant l’autorització per poder captar donatius i almoines destinades al nou equipament sanitari. Al costat de l’hospital hi havia una capella dedicada a Santa Maria del Roser. La seva llicència de construcció és del 1 de febrer de 1552.    

El creixement demogràfic sostingut de la població i la fluència de trànsit per la vila són dos dels condicionats que fan que aquestes instal·lacions sanitàries quedin petites i obsoletes. Així doncs, a finals del segle XVI es prepara el trasllat a una construcció més àmplia, situada a l’actual carrer de Sant Antoni. Aquest nou espai sanitari s’ubicarà en unes cases comprades per l’administrador de l’hospital dels pobres i els regidors de la universitat a l’any 1593.

Capella de Sant Antoni i de l’antic hospital dels pobres. Any 1942   

Autor:Pons Guri. L’Abans, recull gràfic de Tordera (1870-1979) Arxiu Històric Fidel Fita.

Segons Jalpí Julià l’edifici de l’hospital estava composat per dues plantes, i no només era utilitzat per acollir malalts i pobres sinó que també s’hi albergava algun pelegrí. Aquesta organització era dirigida per un administrador, elegit anualment per els regidors de la universitat i pels representants de la parròquia. L’encarregat residia en el propi edifici, a la primera planta. Tot indica que l’hospital era petit i tenia pocs ingressats, així doncs el Bisbe Lorenzana, a la visita pastoral del 1775, esmenta que l’hospital dels pobres de Tordera era una casa amb tres llits.

Francisco Zamora, a finals del segle XVIII, comenta: El hospital es un edificio miserable, con doscientas libras de renta. Los administradores son los regidores. Este punto necessita arreglo general. Finalment el 1792 s’escullen dos administradors per fer reformes a l’edifici. Poc desprès es declararà com a hospital civil. En el 1868, l’Ajuntament afirma: En el caso de Tordera ya existe un Hospital de Pobres, consignando las partidas en la Beneficencia Municipal. Por otra parte hay establecidos en el mismo dos médicos y un cirujano, dos farmacéuticos con Botica abierta al público, que están bien servidas, particularmente a los pobres a los cuales se asiste gratuitamente per los facultativos municipales, sin mediar contrato, sino convencionalmente de palabra. L’hospital dels pobres de Tordera tenia una capella pròpia dedicada a Sant Antoni, datada a la primera meitat del segle XVII i situada al costat d’aquesta institució.

Xavier Martín repeteix com alcaldable del Partit Popular a Tordera

Xavier Martín de Diego, nascut fa vint-i-set anys a Tordera, està format en el camp de la ciència jurídica. És president de la secció local des de l’any 2005 i de les Noves Generacions del Maresme des del 2008. A les eleccions municipals del 2011, amb ell al capdavant, van obtenir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori local, gràcies a l’increment de vot considerable respecte anteriors eleccions municipals.  

Xavier Martín l’acompanyava primerament Javier Caballero Ortiz, número dos de les llistes, i el llavors president de les Noves Generacions de Tordera i vicesecretari d’organització de l’agrupació. Caballero va abandonar la política, a mitja legislatura, per motius professionals. En el seu lloc va entrar Jessica Asensio Guillén. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local. L’elecció de Xavier Martín com alcaldable va ser aprovada per unanimitat pel Comitè Electoral  Local del PP. Aquesta candidatura ha de ser ratificada pel Comitè Electoral regional i la Direcció regional del Partit en les pròximes setmanes.

Xavier Martín i Jessica Asensio. Ple municipal octubre 2014
Foto: Joan Bou Pla 

Xavier Martín és el tercer candidat a l’alcaldia conegut oficialment. Joan Carles Garcia Cañizares, de CiU, opta a la reelecció, després de quatre mandats consecutius com alcalde, els tres darrers amb majoria absoluta. Rafa Delgado, membre de l’executiva del PSC de Tordera, serà el cap de llista a les properes eleccions. Delgado té una llarga experiència en la política municipal, va encapçalar dues vegades la candidatura socialista del municipi de Tona, aconseguint un representant als comicis del 2003.      

Evolució del vot del Partit Popular a les eleccions municipals: 

Resultats del 9-N a Tordera

4.769 torderencs exerceixen el seu vot a la consulta participativa del 9 de novembre. L’únic punt de participació al municipi va ser l’Institut Lluís Companys, situat al carrer Joan Maragall. El sí-sí es va imposar amb un 83.63% dels vots, un resultat lleugerament superior al global del Principat. Els partidaris de la cessació registren un total de 3.984 vots. El sí-no, és a dir els favorables d’un Estat propi per Catalunya, però configurat dins de l’Estat espanyol, han aconseguit 343 vots, que representa un 7,20% del total, uns dos punts per sota als resultats de Catalunya. Mentre que el no, ha estat de 195 vots, un 4,09% del participants. Resultat equivalent al general.

Urna del 9N amb les signatures dels col·laboradors.
Autor: Jordi Romaguera    

Partit	Vots	%
SÍ-SÍ	3.984	83,63
SÍ-NO	343	7,2
NO	195	4,09
SÍ-BLANC	47	0,99
EN BLANC	24	0,5
ALTRES	171	3,59

Si fem una comparativa amb altres comicis electorals, vegem que en el referèndum estatutari del 2006 hi van participar 4.508 torderencs, uns 261 menys que a la consulta sobiranista del 2014. Pel que fa al resultat, el sí s’imposava amb 3.670 vots, prop d’un 82%, mentre que el no obtenia un 619, un 13,81%. Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els partits partidaris a la consulta del 9-N, és a dir CiU, ERC, ICV-EU i CUP, van aconseguir en global, 4.542 vots. Fent una lectura dels resultats en clau independentista, vegem que la suma del conjunt de forces partidàries a la separació, CiU, ERC, CUP i SI, van obtenir un total de 4.102 vots. Una quantitat lleugerament per sota al resultat del sí-sí del 9-N (3.984) .

Segons ràdio Tordera, la participació rondaria al 35% de les persones que tenien dret a fer-ho. Es calcula que tenien dret a vot unes 13.450 persones. La participació de les passades eleccions europees (2014), es va situar al 41,04%. Podien participar en el procés participatiu del 9N els majors de 16 anys.  

VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Epidèmies i Remeis al Maresme.

El dia 25 d'octubre es realitzarà a Malgrat de Mar la vuitena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, l’edició d’engany tractarà sobre epidèmies i remeis al Maresme.

La ponència inaugural de la trobada, que anirà a càrrec de Francesc Forn i Salvà, porta per títol "Epidèmies al Maresme. La pesta bubònica de 1650. Causes, efectes, remeis i conseqüències", i anirà seguida per la presentació de comunicacions a càrrec d'investigadors com Joan Bou Pla, Jaume Vellvehí, Alexandra Capdevila, Alexis Serrano, Begonya Torres i Marc Pons, Després del dinar de germanor, la trobada es clourà amb una visita a l'hospital de pobres de Malgrat de Mar i a l'església parroquial de Sant Nicolau, a càrrec de l'historiador Joan Piña Pedemonte.

A continuació l’horari de la jornada:

09’00-09’30	Rebuda de participants
09’30-09’45	Inauguració
09’45-10’30	Ponència inaugural	Francesc Forn i Salvà La lluita contra la pesta a l’Edat Moderna. L’epidèmia de 1650
10’30-11’00	Esmorzar
11’00-11’15	Fonts per a l’estudi	Alexandra Capdevila. Els llibres parroquials com a font d’anàlisi de la història de la medicina Una aproximació a les causes de la defunció al Maresme als segles XVI i XVII
11’15-11’30	La pesta i religiositat	Marc Pons Prats La religiositat popular, sosteniment individual i col·lectiu davant de la pesta i la fam
11’30-11’45	La pesta i religiositat	Sergi Alcalde Vilà i Xavier Mas Gibert El pas de la pesta bubònica per Canet de Mar (1649-1654) i l’origen de l’advocació a la Verge de la Misericòrdia
11’45-12’00	Centres assistencials	Jordi Graupera Graupera Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac
12’00-12’15	Centres assistencials	Alexis Serrano Mendez Metges, farmacèutics i centres assistencials a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX
12’15-12’30	Centres assistencials	Joan Bou Pla i Jaume Vellvehí L’Hospital de pobres de Tordera
12’30-12’45	Descans
12’45-13’05	Remeis	Begonya Torres Gallardo El Botiquín de Joan Antoni Fors i Cornet per a la curació i remei dels accidents i mals peremptoris més comuns dels mariners (1837)
	Remeis	Begonya Torres Gallardo La farmaciola de medicaments homeopàtics prescrita pel Dr. Raimon Comet i Fargas (1855-1919)
13’05-13’20	Remeis	Pere Alvarado i Anna Maria Anglada. En Pepet Caralt, herbes remeieres i altres virtuts
13’20-13’35	Història aplicada	Joan Piña Pedemonte La Festa dels Empestats de Malgrat i el seu rerafons documental i històric
13’35-14’00	Cloenda-col·loqui
14’00-15’45	Dinar
16’00-	Visita a l’hospital de pobres de Malgrat i a l’església (opcional)

Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió, Tordera 1640-1714", de Joan Bou i Pla.

El divendres 10 d’octubre de 2014, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tordera, va tenir lloc la conferència “De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió. Tordera 1640-1714”, emmarcada dins els actes de commemoració del Tricentenari 1714-2014.

La conferència es va distribuir en dues parts, en la primera es va desenvolupar el context socioeconòmic que vivia la població en el període assenyalat. El segle XVII es un període farcit d’impediments que dificultaven al progrés: saqueres, inundacions, plagues de llagosta, la pesta i sobretot conflictes bèl·lics. Tordera era un comunitat rural on prop del 70% depenia del sector primari. A la segona part és van citar de forma cronològica els principals fets, en clau local, de la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Nou anys i per últim de la Guerra de Successió. La situació estratègica de la població, pel control de les vies de comunicació, van convertir la vila de Tordera en un lloc de pas de tropes d’ambdues bandes. Aquestes van ocasionar greus danys en les collites, cases i en el factor demogràfic.      

L’acte fou presentant l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, i va comptar amb l’assistència d’una vuitantena de persones.     

     

Joan Bou Pla. Conferència: "De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió"