La Eléctrica Jalpí

Borràs-Jalpí tingué la idea d’utilitzar els molins fariners per reconvertir-los en petites centrals elèctriques. Al desembre del 1894 inicià els tràmits per adaptar els molins blanencs de la Roca i d’Avall. Davant de l’escassa força hidràulica dels anteriors, uns 15 cavalls de vapor, l’enginyer Vivó, encarregat del projecte, posà el punt de mira en el molí de Jalpí, que oferia la possibilitat de generar més energia i facilitaria l’expansió per la zona maresmenca. Es presentà el projecte d’electrificar la vila de Blanes al gener del 1895. La població disposava d’enllumenat artificial de gas i les bases contractuals amb la companyia subministradora impedien el seu establiment; finalment La Eléctrica Jalpí acabaria absorbint Gas-Rico.

Tordera, sense cap sistema d’il·luminació, era el candidat perfecte per al seu inici. Al maig del 1895 es formulà públicament el procés d’electrificació i s’iniciaren les instal·lacions. El 14 de novembre, el consistori declara el Cavaller de Jalpí fill adoptiu de Tordera i s’acordà canviar el nom de carrer Espases pel de Jalpí. La data d’inauguració de La Eléctrica fou el 17 de novembre del 1895. Un any més tard, l’organització es va poder estendre finalment a la vila de Blanes, tot i que amb certs problemes tècnics els primers dies. 

Al gener del 1897 s’iniciaren les obres d’aplicació i es compraren dues màquines de vapor a Itàlia per ser també una central tèrmica. La seva visió era expandir-se a Lloret i a les poblacions de l’Alt Maresme, de Malgrat a Caldes d’Estrac. El creixement cap al sud presentà dificultats. Poblacions com Malgrat, Calella i Arenys gaudien també d’acords contractuals que impedien el seu establiment, i enfocà el projecte a Lloret de Mar, vila on se subministrarien els seus serveis. Finalment, el dia 11 de març del 1906 Borràs Jalpí exposà el seu darrer pla estratègic. Al molí de Jalpí, seu de La Eléctrica, convocà els alcaldes d’Arenys de Mar, Canet, Sant Pol, Calella i Pineda per notificar-los la seva intenció de fer arribar el corrent fins a Arenys de Munt. El projecte de l’enginyer Juan Sindreu connectava un total de 12 pobles que gaudirien del servei d’enllumenat, força motriu i telèfon. 

L’augment de la demanda, la poca capacitat productiva i la pèrdua de liquiditat del seu promotor aconseguiren que es convertís en una companyia revenedora d’energia a partir del 1913. L’acord amb Energía Eléctrica de Cataluña assegurava el subministrament. La darrera acabaria absorbint la companyia el 1925.

Els molins fariners, una mostra de la Tordera preindustrial

Abans de la industrialització, els molins fariners eren els factors productius per excel·lència del terme municipal de Tordera. A mesura que la vila s’anava poblant durant l’alta edat mitjana, també anava desenvolupant-se la tecnologia agrícola preindustrial. La necessitat de moldre gra per obtenir farina i poder-la subministrar a aquesta població en augment fomentaria la proliferació de molins fariners durant els segles baixmedievals, documentats al territori des del segle XII. Segons Bou Illa i Vellvehí (2003), des dels inicis referits i fins a mitjan segle xx es comptabilitzen un total de 22 molins en el terme actual de Tordera. No tots aquests coexisteixen durant tot el període, sinó que s’anaven encavallant els uns amb els altres segons l’època.

L’aigua, les comunicacions i la ubicació a prop del nucli de població eren els tres factors d’èxit d’aquests elements preindustrials. Els únics molins que eren explotats tot l’any sense problemes eren aquells als quals la Tordera subministrava aigua. El molí d’en Pibernat, documentat a partir de l’any 1315, estava situat en una cruïlla de camins medievals i els molins de Jalpí, datat l’any 1406, i de la Júlia (segle xii) també es localitzaven en llocs estratègics. Aquests tres eren els més coneguts per la població local.

El molí d’en Pibernat, anteriorment conegut com del Bellforat o de les Moles, captava l’aigua de la riera de Vallmanya i la seva activitat va perdurar fins a mitjan segle xx. El de Jalpí i el de la Júlia foren els de més activitat del terme parroquial de Sant Esteve de Tordera; tots dos obtenien l’aigua de la Tordera. No obstant això, el darrer, propietat de la família Trinxet, adaptaria les seves infraestructures per ser més productives. L’antiga xarxa hidràulica seria utilitzada per generar electricitat, que posteriorment es faria servir per moldre el gra.

La farinera de la Júlia, fundada a mitjan segle xx, fou la principal factoria adaptada als nous temps i amb un cert caràcter d’indústria agroalimentària, creada per una família d’antics treballadors de l’antic molí de la Júlia. La desaparició progressiva de l’activitat primària encamina la desacceleració del sector fariner. Malgrat tot, a Tordera encara li resta una explotació inaugurada el primer d’agost del 1966, el molí de la família Pujol, localitzat al carrer de Santiago Rusiñol.

El primer pont de ferro

Infraestructura de 183 metres de llarg per 1,60 metres d’ample, sostinguda per 10 pilars de ferro, clavats a quatre metres de profunditat, i amb un sòl de fusta. L’element fou finançat íntegrament pels veïns de la vila i amb l’aportació especial d’Augusto M. Borràs Mercader, conegut com el cavaller de Jalpí. La idea de construir un pont sobre la Tordera fou de Narcís Aleñà. El farmacèutic Miquel Vergés es va mobilitzar per abordar l’obra i finalment Joaquim Sagnier, diputat pel districte d’Arenys, fou l’encarregat de gestionar les qüestions polítiques.

A l’octubre del 1895 s’adjudicà la construcció del pont de Ferro a La Maquinista Terrestre y Marítima, i el 13 de gener del 1896 s’exposaren els plànols del pont a la plaça de l’Església. Al juliol del mateix any arribaren tres vagons amb les peces destinades al muntatge del pont, de manera que se n’inicià la construcció. El 17 de juny del 1897 els enginyers de l’Estat feren proves de resistència sobre el pont carregant unes 30 tones en cadascun dels seus trams, sense evidenciar cap  tipus de moviment. Borràs, propietari de La Eléctrica Jalpí, regalà quatre làmpades per al pont i l’Ajuntament n’hi aportaria dues més, que es col·locarien a cada costat. 

Finalment es va inaugurar el 3 d’agost del 1897. A les 10 del matí, els membres de l’Ajuntament, el jutge i els integrants de la comissió del pont foren acompanyats per l’orquestra de Tordera per dirigir-se a l’església, on mossèn Maymí, professor del seminari de Girona, celebrà un ofici solemne. A l’altar major hi havia les autoritats i la comissió. Finalitzat l’acte, es distribuïren uns 300 bons de pa i carn entre les persones menys afavorides. A les dues de la tarda, al local del Centre, l’advocat Coll va llegir un discurs.

Finalment, a la tarda s’inaugurà el pont, que estava il·luminat amb dues làmpades de 500 bugies regalades per Borràs, col·locades a la plaça, darrere de l’església. La inauguració del pont es féu coincidir amb la benedicció d’una creu gòtica de plata trobada a la rectoria i que es va restaurar; una autèntica joia d’orfebreria que va desaparèixer durant la Guerra Civil.  Acabada la benedicció del pont, es tocaren sardanes fins a la una de la matinada. Posteriorment hi hagué ball al saló Melis fins ben tard. La festa fou comissionada per Ramon Matas, Pere Vendrell i el metge Isidre Quintana.

El gual de la Tordera, una picaresca en tota regla

L’aparició de cotxes per la carretera general propicià la construcció d’un nou pas adaptat per la Tordera. Al novembre del 1909 s’expropià un terreny per a la construcció d’un gual sobre el riu. La freqüència de vehicles provocà la seva ampliació l’any següent. L’element es convertí en font de riquesa per a alguns torderencs, ja que els cotxes quedaven encallats d’una manera accidental o provocada al mig del gual. 

Els coneguts Romaguera i Minguet dels bous esdevindrien uns professionals a l’hora de desencallar elements de transport per mitjà dels seus animals de tir. Aquests nous gruistes torderencs resultaven ser, en la majoria de casos, uns monopolis discriminadors, ja que, quan l’accidentat era estranger o creien que tenia disponibilitat de renda, la tarifa es multiplicava. D’acord amb això, i durant el mes de desembre de l’any 1909, apareix documentat que uns estrangers que necessitaven ser rescatats del pas de la Tordera pactaren una quantitat d’unes 25 pessetes, però que, quan els bous iniciaven les tasques de desencallament, s’acabà incrementant la tarifa fins a 100 pessetes –xifra extraordinàriament alta a principis del segle xx– tot justificant el desgast o sobreesforç que patirien els bous. Si els clients es negaven a aquest increment de la despesa, el servei es paralitzava. No obstant això, però, els protagonistes d’aquest cas concret confirmen haver pagat, un cop finalitzat el servei, les 25 pessetes acordades inicialment. Aquests professionals col·locaven estratègicament rocs per dificultar el pas del trànsit i així incrementar la demanda. Majoritàriament, els residents de la zona no havien de ser rescatats, ja que coneixien el sistema de trampes, senyalitzades també d’una manera estratègica pels mateixos infractors per no perjudicar els conciutadans.

L’abús dut a terme fou un dels factors en la decisió del Ministeri d’Obres Públiques de construir un pont sobre la Tordera que va desviar notablement el traçat de la carretera nacional. El nou pont, del 1928, fou destruït en la primera riuada el mateix any, cosa que provocà que el camí ral recuperés el trànsit, i també l’antiga pràctica anteriorment especificada. Tordera, doncs, ridiculitzava les infraestructures espanyoles. L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 fou un element clau per a la ràpida construcció del pont Nou en només vuit mesos

Presentació del col•leccionable “l’Abans. recull gràfic de Tordera 1870-1979” de Joan Bou i Pla

El divendres 17 de maig a les 8h de la tarda es va presentar a la Biblioteca de Tordera el col·leccionable L’Abans. Recull gràfic de Tordera. Unes 120 persones varen assistir a la presentació del llibre, que recull fotografies representatives de la població de Tordera entre els anys 1870 i 1979, i posa l’accent en l’aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions, les festes, i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics.

Presentació de l'Abans-Tordera, de Joan Bou Pla  

Intervingueren a la presentació Joan Isern López, president del Club Filatèlic Tordera, Joan Borrell Ruscalleda, un dels prologuistes, Joan Carles García Cañizares, alcalde de Tordera i Joan Bou Pla, autor del llibre.   

La relació temàtica de la publicació en capítols:

I URBANISME I INDRETS

II INDÚSTRIA

III TREBALL A PAGÈS

IV MERCATS, OFICIS I COMERÇOS

V ORGANISMES, SERVEIS I PERSONATGES

VI ENTITATS

VII ENSENYAMENT

VIII FESTES I TRADICIONS

Presentació de l'Abans-Tordera de Joan Bou Pla  

L'Abans: Tordera, Recull gràfic 1870-1979

Què és L’Abans?

El volum de Tordera és un llibre que recull fotografies representatives de la vila entre 1870 i 1979, i posa l’accent en l’aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions, les festes i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics. El volum de la publicació és de 824 pàgines en format DiN-A4 amb unes 1.000 fotografies, restaurades digitalment, impreses a dues tintes, en color sèpia i amb enquadernació de luxe. S’edita en fascicles de periodicitat setmanal.

Primer lliurament gratuït

Només cal que aneu als quioscos, papereries i llibreries habituals i demaneu la col·lecció L’Abans. Us lliuraran el fascicle de presentació, cobertes, guardes i sobrecobertes gratuïtament. Si voleu adquirir més d’un exemplar –per a un familiar que ja no resideix a Tordera, per a altres membres de la família o per a un amic– feu-ho saber a l'establiment comercial i us en proporcionarà un de nou gratuïtament.

S’edita en fascicles col·lecionables de periodicitat setmanal a un preu de 2,95 euros. Aquest preu es mantindrà des del primer fascicle fins al darrer.

Podeu passar a recollir el fascicle de presentació, les cobertes i les sobrecobertes, gratuïtament, al vostre quiosc, papereria o llibreria habitual a partir de divendres, 17 de maig.

Tots els divendres trobareu els propers fascicles, un de nou cada setmana, fins a completar el volum, que es compon de 50 fascicles més el de presentació.

Punts de venda: quioscos, papereries i llibreries de Tordera. Fascicles endarrerits: l’establiment comercial us pot proporcionar tots els fascicles endarrerits i també donar-vos la informació que sol·liciteu sobre la publicació.

Subscripció per a no residents: si esteu interessats en la publicació, però no residiu a Tordera, podeu rebre el col·leccionable per correu ordinari si us subscriviu al telèfon 93 673 12 12.

El volum de Tordera és una obra realitzada per l’economista torderenc Joan Bou Pla. Està emmarcada a la col·lecció L’Abans i editada per l’Editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tordera-.

Presentació col·leccionable
Divendres, 17 de maig, a les 20 h a la Sala d’actes de la Biblioteca de Tordera.

Joan Bou Pla - L'Abans Tordera