El
primer Ajuntament democràtic és pot etiquetar com un govern de transició, en
què apareixen un seguit de tics o maneres de fer més pròpies d’etapes anteriors
i diversos interessos urbanístics. La majoria absoluta de Convergència i Unió
crea una governabilitat de poc consens, tot i la participació dels membres de
l’oposició en les diferents àrees del govern. Els principals temes de debat es
van centrar en el pla general, la problemàtica del caravàning, derivat per la
concessió d’una llicència d’obres incorrecte, el tractament de les aigües del
riu, l’extracció d’àrids, les urbanitzacions il·legals del terme municipal, la
realització de plens a porta tancada i sobretot la redacció d’un pla general
d’ordenació.
 |
|
En la primera etapa democràtica, el
socialistes presidien la cartera d’hisenda. Jaume Romaguera i Ferrer, encapçala
per segona vegada la llista del PSC-PSOE en les eleccions convocades el 8 de
maig de 1983, i en resultar ser-ne el guanyador. Per primera vegada en unes
eleccions de la nova era política, Convergència perd unes eleccions. La
federació nacionalista tenia dos candidats potencials a l’alcaldia, Enric
Carbonell i Pilar Bota. Finalment Bota serà designada alcaldable de CiU. El
desgast del govern presidit per la federació nacionalista i la divisió dels
barons proconvergents torderencs en dues fraccions, una de tendència
progressista i l’altra més reaccionària, posen de cara la victòria socialista.
Apareix, un grup d’independents, encapçalats per Joaquim Segurado, que acabaran
fent de balança en la governabilitat del segon govern democràtic. Una formació
composada per antics membres d’UCD i afiliats a Unió Democràtica de Catalunya,
o persones com Josep Matas Pericay, home de pes en els primers anys del primer
govern democràtic, i que en els comicis anteriors figurava a les llistes de
CiU.
Els socialistes guanyaran les
eleccions municipals gràcies a obtenir 6 regidors i el suport d’una nova
formació de caràcter local, Independents per Tordera que en van treure 3. CiU
perdé el suport de l’electorat tot i el perfil convergent de la població, 709
vots menys respecte als comicis anteriors. Per contra la candidatura socialista
recull 545 vots més que el 1979. Les dades de participació són elevades en tots
dues eleccions, amb totes les del 83 (65,6%) són 5 punts per sota a les del 79
(70,5%).
Segons testimonis orals l’opció
preferent d’aquest partit independent era pactar amb CiU, formació amb el que
es percebien més similituds ideològiques. Les ordres dels òrgans generals
optaven per aquesta opció. Alguns dels seus representats no consideraven
apropiat que Pilar Bota fos alcaldessa de Tordera, i condicionaven el seu
suport a un canvi de líder. Tot i que Independents per Tordera no aconsegueix el
seu propòsit segellen el seu acord amb Convergència. Finalment un dels membres
capgira la tendència i Jaume Romaguera passarà a convertir-se en el nou alcalde
de Tordera.
