A finals dels anys setanta, la
població de Tordera visqué èxits esportius de la mà del seu equip local
d’hoquei sobre patins, amb l’ascens a la màxima categoria de l’Estat espanyol
el 1979. Durant la temporada 1978-79, el CP Tordera es plantà a la primera
divisió després de ser campió de la segona divisió; per tant, es tracta d’un
ascens lògic atesa la classificació de la temporada anterior. Aquell any la
localitat visqué un entusiasme que anava més enllà del sentiment estrictament
esportiu gràcies als bons resultats de l’equip local. L’esmentada temporada
ascendiren a la divisió d’honor quatre equips, dos més que les edicions
passades, ja que la màxima categoria s’incrementava en dues places i passaven a
disputar-la 16 equips. El Tordera jugava al grup II de la primera divisió. Les
primeres places se les disputaven el Piera i l’equip local. Finalment el
Tordera aconseguí ser el campió del seu grup i obtenir l’ascens automàticament.
L’equip comptava amb dos gran jugadors, Josep Garriga i Josep Enric Torner, que
foren internacionals amb la selecció espanyola.
 |
| celebració de l’ascens, el 25-03-1979. Autor: Josep Matas Llopart |
La festa de l’ascens es produeix
el 25 de març del 1979, coincidint amb el partit del campionat d’Espanya de la
primera divisió que enfrontava l’equip local amb el Ruan de Madrid, que llavors
era el tercer classificat. Una bona part de la població es va desplaçar a la
pista de L’Amistat amb banderes catalanes per homenatjar el seu equip. La festa
fou agredolça, ja que la victòria fou per a l’equip madrileny: 3 a 4.
A més del Tordera, els altres
tres equips afortunats amb l’ascens foren el Liceo de la Corunya, el Claret de
Sevilla i el Vilafranca, tots líders dels grups respectius. Aquests quatre
equips realitzaren una lligueta, celebrada al poliesportiu de Riazor, a la
Corunya, anomenada Memorial Paulino Martín, trofeu de campions que va
ser guanyat pel Claret de Sevilla. El Tordera quedà en darrera posició ja que
no va guanyar cap partit.
Els bons resultats del primer
equip a la seva primera temporada a la divisió d’honor provocaren que algun
dels seus jugadors rebés ofertes dels principals equips de la categoria. Aquest
fet finalment aniria en perjudici dels interessos del CP Tordera, atès que la falta
d’entesa entre jugadors i equip directiu provocà una fuga de jugadors. Els
primers que van marxar foren Eduard Tresserras, que se n’anà a jugar al CP Vic,
i Josep Enric Torner, que al seu torn ho féu al Liceo.
