El passat divendres 28 de
desembre, a la Biblioteca de Tordera, es va celebrar l’última de les cinc
conferències programades pel 10è aniversari de la fundació del Cercle d’Història
de Tordera. La ponència pronunciada per Joan Bou desenvolupava les tres caves
existents a la població entre els anys 1880-1946.
El conreu de la vinya va
esdevenir un dels puntals de l’economia comarcal. L’especialització vinícola arrela en força i afavoreix la intensificació comercial, forjant
una xarxa d’activitats professionals derivades d’aquest àmbit. L’estudi dels capbreus
corresponents a la població de Tordera, ens permet fixar en quin període
s’inicia aquesta transformació agrícola, tot i que oficialment poc significativa,
al segle XVII hi ha un increment exponencial respecte a la centúria anterior.
Si procedim a fer un estudi
detallat, es constata que a Tordera la vinya va esdevenir oficialment un conreu
marginal. El vi produït era destinat al consum local, la seva estructura
econòmica i la ubicació allunyada de Barcelona impossibiliten una especialització
vitivinícola. No obstant aquest territori era un lloc de pas, i la instal·lació
de tavernes o hostals potenciaran una activitat mercantívola derivada d’aquest
bé. Tot i que el recull de les dades oficials poden semblar poc realista, cal
copsar que la mostra socioprofessional derivat del buidatge dels llibres sagramentals
parroquials, presenta una absència destacable d’aquesta industria auxiliar del
vi, per tant aquesta presència testimonial d’activitats com les de boters
reafirmen una producció poc remarcada.
A Tordera, la vinya resultaria
ser un conreu emprat per persones acomodades, procedents principalment de
professions liberals derivades del comerç, majoritàriament de poblacions properes.
A partir de la darrera afirmació podem fer diverses lectures que ens portarien
a pensar el subregistrament de la vinya a la població. Així doncs els pagesos
locals tindrien als marges dels conreus ceps per l’elaboració pròpia, o una hipotètica
reconversió de cultius sense haver-ne canviat la seva catalogació.
Seguint les anteriors
apreciacions, la memòria personal ens ofereix una visió diferent a l’exposada a
les anotacions de caràcter oficial. El vi tenia un valor important en el dia a
dia de la gent. Així com també s’esmenta el recurs de col·locar una branca de
pi a sobre els portals de les cases, mitjà que servia com indicador de venda de
vi excedent. Indubtablement la gran expansió de la vinya a Tordera esdevindria
una realitat a partir de l’expansió de la fil·loxera a França. Estesa la plaga
en la nostra zona, trobem documentades diverses manifestacions dels
rabassaires, principalment a la zona de Sant Pere de Riu, que no serviran per
millorar la situació dels perjudicats. Els nostres vinyataires no van saber
utilitzar l’empelt com a mesura preventiva a aquesta malaltia. Malmeses les
vinyes, comença la replantació a finals
del segle XIX. L’avançament tècnic en aquest indret vindrà de la mà de la Mancomunitat
de Catalunya qui aconsellarà la varietat pansa com la més adequada pel nostre indret.
Vinyetaries acomodats de Tordera
amb excedents de vi, promouen de forma independent, la transformació del vi
base en cava. Aquestes iniciatives enceten la primera industrialització a Tordera.
Negocis que aportaven prestigi social als seus propietaris, qui seguien la moda
establerta a l’època.
A continuació s’exposen les tres
caves existents al terme de Tordera, la primera, la dels Esteve fabricaran
espumosos dels dos tipus, naturals i artificials. Les dos següents: Ros i
AdroherAmetller utilitzaran el sistema tradicional.
Vins escumosos Esteve
A l’any 1892 Jaume Esteve crea
una bodega al Carrer Ferrers, en aquest indret es fabricaven sifons, gasoses, i
vi gasificat. Els seus fills amplien el negoci i construeixen una cava al Camí
Ral. La xifra de negoci de l’entitat provocarà que la nova instal·lació quedi obsoleta
i opten per llogar al Xampanay, antiga cava dels Adroher Ametller. Expandeixen
el negoci pel territori català establint-se a Gavà i al Penedès.
Ramiro Esteve Reig, jutge de pau
de Tordera i descendent dels anteriors, promou l’exportació del seu producte al
continent americà. Aquesta expansió fracassarà econòmicament i com a conseqüència
se’n deriva el seu tancament a mitjans dels anys quaranta.
Caves Ros y Cia.
Pere Ros i Caimel estudiant al
seminari de Girona, deixa la seva idea religiosa per dedicar-se a l’elaboració
de cava junt amb el seu mosso Pau Carbonell. El 1901, formà una societat
anomenada “Ros y Compañia” amb en Marià Pont, també religiós, aquest últim
emmalalteix, i fa prometença que el portarà a deixà el món del xampany per
tornar a la vida eclesiàstica.
Aprofitant aquest buit, Esteve
Adroher, secretari de l’Ajuntament de Tordera, crea una nova societat amb Ros.
Adroher fou anomenat delegat de l’oficina executiva d’hisenda de les
demarcacions tributàries de l’àrea de Girona i trenca l’anterior societat.
Ros sense cap soci capitalista
continua elaborant xampany, però no el comercialitza. Finalment Joan Llorens,
vinyataire pinedenc contacte amb Pere Ros per reobrir la cava al mercat.
Llorens elaborava el vi base a Pineda i el traslladava a Tordera perquè Ros
s’encarregués de la segona fermentació. La corporació anomenada Llorens-Ros,
enviarà cava a Madrid, València i Mallorca. El 1922, obté la medalla d’or de
Catalunya i Balears a Sant Sadurní d’Anoia. Entrada la guerra civil, Llorens
abandona el territori i s’exiliarà a França, Ros li manca un soci capitalista i
finalment dona de baixa la societat a l’any 1942.
Adroher-Ametller
La primera producció d’aquesta
cava surt al 1906. El bé no té massa acceptació, i per obtenir demanda de les
classes benestants, Adroher viatja a Reims, però serà a Epernay, on li analitzaren
el xampany i li donen consells per millorar-lo. Comprarà els drets de la
marca “Douc de Boutry”, utilitzant el nom d’aquesta firma francesa propicià el
desig de compra per part del consumidor. L’acord comercial establia que per
cada ampolla venuda la societat havia de pagar 4 cèntims.
Arriba a Tordera Arthur Lebocq,
encarregat de la direcció tècnica de la fàbrica. Adroher morí el 29 de maig de
1912, i la seva esposa, Assumpció Ametller, s’encarrega del negoci. El 1916,
aquesta contrau matrimoni amb Santiago Rodríguez, que exercirà com a soci
capitalista, l’empresa passa a denominar-se Champagne Rodríguez y Ametller.
Redueixen qualitat per abaratir el producte i així augmentar les vendes. El 1923
hi ha una ampliació de capital i creen la societat “Ametller i Cia. Sociedad en
comandita”. Els gerents són Santiago Rodríguez, Assumpció Ametller i l’apoderat
Lluís Tresserras, els comanditaris eren els germans Trias, que aporten 18.000
pts.
Els comanditaris, acabaven
sortint de la societat un any després, ja que les vendes no cobrien les depeses
i l’empresa es dona de baixa de la contribució industrial. La propietària es
ven les màquines i l’edifici queda embargat l’any 1932.
El passat divendres 11 de gener de 2013 es va presentar en la Casa Gòtica d’Argentona el llibre de les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval que es van celebrar el febrer de 2011. 
