Recuperem el monestir de Santa Maria de Roca-Rossa

Situat dins el terme actual de Tordera, en el Montnegre i dalt d'un turó amb el mateix nom i enmig de la urbanització a la qual també li dóna el nom. Fou fundat en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La seva breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle XII i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. L'any 1592 va passar a formar part de la nova diòcesi de Solsona. Els canonges del nou bisbat s'encarregaren de cobrar les rendes del monestir però pràcticament abandonaren el manteniment dels seus edificis conventuals. Al segle XVIII l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia. L'església es va mantenir sencera fins a mitjans segle passat quan va començar l'espoliació i degradació definitiva.

El 20 de novembre de 1145 el vescomte Guerau III de Cabrera cedeix l'alou de la Fredena que era posseït com a feu per Berenguer Pere i Pere de Falgars -els senyors de la força de Fogars- que donen els seus drets al monjo Bernat per fer una església a honor de Santa Maria. Aquests primers anys i fins a mitjans del segle XIII el monestir assolirà el seu màxim esplendor. Però Santa Maria de Roca Rossa mai no va passar de ser un petit priorat que en aquesta època, la millor, no va passar dels sis canonges i un prior. Des del primer moment, la canònica va tenir el favor i la protecció, a banda dels Cabrera, de nobles d'aquella cort i també de personatges locals. Amb tot, l'interès dels Cabrera no sembla que fos prou intens ni continuat en el temps, probablement perquè la seva atenció es dirigia molt més cap al monestir de Sant Salvador de Breda.

El Cercle d’Història és una de les entitats que lluita per la seva recuperació. El dia 15 d’agost del 2012 va celebrar-se la cinquena edició de l’Aplec de la Marededéu de Roca-Rossa. La trobada reivindicativa l’acompanya una visita guiada al conjunt arquitectònic, actes religiosos, un dinar popular, espectacle familiar, berenar tradicional entre d’altres. L’organització plateja que cal dur a terme actuacions de protecció de l’espai del monestir per tal de fer-lo visitable i atractiu turísticament. Són obres de l’organització també la rèplica de la  marededéu romànica de Roca-Rossa o la creació d’uns goigs musicats dedicats a Santa Maria. Mitjans que pretenen divulgar aquest monument abandonat. Un conjunt medieval que ha perdut la catalogació de Bé Cultural d’Interès Nacional. 

En motiu de la celebració de les IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, organitzades pel Grup d'Història del Casal, membres de l’entitat van constituir-se en equip de recerca que volia aprofundir en diferents aspectes d'aquesta institució medieval. Fruit d’aquest treball sorgeix una web dedicada al priorat, disposeu del seu enllaç a continuació:

 http://www.ghcmataro.org/RocaRossa/index.html

Aquesta web forma part del Projecte de Recerca "Masos i monestirs"  impulsat per aquest col.lectiu amb la col.laboració del Centre d'Estudis Vilassarenc i el Cercle d'Història de Tordera. La web també té el suport de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró i de la Nova Aliança Mataronina. El projecte s'ha finançat amb un ajut de la VII convocatòria a Projectes de Recerca (2009) de l'Institut Ramon Muntaner. La pàgina, que es pot consultar en català i en castellà, presenta diversos apartats. Un dels apartats explica l'inici de la canònica i la seva fundació. Un altre amb el títol Del Romànic al Gòtic n'explica les dependències conegudes del monestir. En l'apartat sobre la cuina del monestir hi podem trobar informació sobre els àpats, atuells i receptes. A l'apartat de Masies i molins ens descriu les diferents possessions del monestir i els diferents masos que li atorgaven les seves rendes i finalment  a la  imatge de la Marededéu ens dona informació sobre la imatge conservada al Museu Diocesà de Solsona que presumiblement es considera provinent d'aquesta canònica.

Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí, membres del Cercle d’Història de Tordera i del Grup d’Història del Casal respectivament, varen publicar a l’abril del 2010 un llibre anomenat: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. En aquest podreu descobrir el priorat i saber detalls que no us imaginaríeu: què menjaven els canonges, com era la seva vida quotidiana, les desavinences dins de la comunitat o el seu arrelament entre la població de la zona: masies com Can Caselles, Can Montsant o Can Camps, el molí de la Júlia... I descobrireu elements com el missal il.lustrat del segle XII o anècdotes i tradicions. Finalment us facilitem la bibliografia del monestir: 

BOU I ILLA, Joan - VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2006), «Les creus de terme del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera. El Maresme)» De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat Tardana al món medieval. Actes de les III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 223 -226.

BOU I ILLA, Joan - VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2011), Del Romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera, el Maresme. Grup d’Història del Casal, Mataró.

BOU I ILLA, Joan - VELLVEHÍ I ALTIMIRA: “Propietats i influència territorial del monestir de Santa Maria de Roca Rossa” a IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme: Els monestirs medievals, organitzades pel GHC, novembre de 2007 Mataró.  

BOU I ILLA, Joan – GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim - VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2009), «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)» III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 14 de novembre de 2009. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner. Vilassar de Mar, p. 141-159.

PONS I GURI, Josep Maria (1984), El cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, Fundació Noguera, Barcelona

RODRIGUEZ BLANCO, Jesús: “Els monestirs de Sant Pol i Roca Rossa” a IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme: Els monestirs medievals, organitzades pel GHC, novembre de 2007 Mataró.  

VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2000), «Santa Maria de Roca Rossa: la cuina del monestir (segles XII-XV). Tordera (El Maresme)»  L’arquitectura militar medieval. Actes de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Grup d'Història del Casal, Mataró, p. 123-138.

Àlex Valverde continua el cicle de conferències amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

Àlex Valverde és un dels membres més actius de l’organització, compagina excavacions i recerca documental, i ha treballat en diversos jaciments arqueològics com el d’Empúries. La seva faceta investigadora es centra a desenterrar de l’oblit la trajectòria de la nissaga Falgars.    

La segona jornada de conferències de la commemoració del desè aniversari de l’entitat, celebrada el dia 14 de setembre a les 19 hores, a l’Auditori del Teatre Clavé, ha servit segons l’autor, per trencar alguns tòpics establerts sobre el Vescomtat de Cabrera. El company Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la seva intervenció desenvolupa el concepte alou, terme clau per entendre el contingut posterior, i esmentarà una família local, els Santandreu, com exemple aloer de la parròquia de Tordera. Introdueix també la família Falgars als qui diu que procedeixen d’Aquitània i localitza diversos topònims Fogars vinculant-los amb la nissaga en qüestió.  

Valverde, segons fa constar en les seves xarxes socials, és format en arqueoligia i història medieval per les universitats URV i UOC respectivament. En el seu estudi analitza els testaments de Pere de Falgars (1154) i de Pere Gros de Falgars (1217), en els quals apareixen alous i llegats. Berenguer Pere de Falgars és un dels fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa juntament amb Guerau de Cabrera. L’interès d’aquests documents, segons l’autor, és que ens testen el pas de les seves possessions a Fogars cap a mans dels Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Solsona, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li serveix també per desenvolupar la genealogia de la família. 

L’Àlex ens diu que el topònim Fogars deriva de falguera, una planta abundant a la parròquia veïna, fet que originarà l’antropònim dels biografiats. La ponència podríem dir que té dues vessants: una arqueològica i una altra el tractament documental. Comentada la darrera cal fer esment a la seva divulgació com excavador. Ens mostra el primer esbós de l’exploració d’una construcció a Fogars. Segons ell l’element tenia 4 nivell d’ocupació que aniran del període del segle X al XVI. Les troballes més antigues serà restes de ceràmica datades entre els segles X-XI.         

Parla de les viles, la seva estructura i la seva formació posterior en nuclis de població, centrant-ho al context descrit. Ens dóna a conèixer com era distribuït el territori al segle XII, Fogars era una batllia independent  representada per un batlle, del qual Bernat Curús en seria el primer documentat, i no formaria part del Vescomtat de Cabrera. Segons ell els anteriors, dominarien la part de la Selva més interior. La família Falgars estaria al segon pis de la piràmide jeràrquica social, per sota del Casal de Barcelona.

Exposa fotografies de restes trobades com puntes de llança, dues espases curtes, ferradures de cavall, i una base de plat d’importació valencià on hi apareix pintat l’escut de Catalunya.

La família Falgars acabarà enllaçant amb els Cruïlles, amb dominis al Baix Empordà, cosa que els farà desvincular-se del territori. Pere Gros de Falgars serà l’últim senyor de la Batllia de Fogars. Per acabar Valverde Ferrer dedica la conferència a la seva família, agraieix el Cercle d’Història i diversos arxivers per la seva col·laboració.