La trajectòria del mercat, evolució i deficiències organitzatives

El canvi estructural que viu Tordera a mitjan segle xx reconverteix el mercat. L’oferta s’orienta a les necessitats del públic objectiu, ja que la població progressivament deixa de ser sectorialment agrícola per convertir-se en industrial, cosa que féu variar la demanda del consumidor. A partir dels anys seixanta, les parades de fruita, verdura, roba, productes per a la llar, ferreteria o artesania prengueren el protagonisme del mercat de bestiar. A finals dels anys setanta es comptabilitzaven unes 300 parades i el seu volum de venda era superior a 30 milions de pessetes, amb una afluència de 5.000 visitants externs, segons dades oficials.

Malgrat la seva magnitud en termes de grandària i repercussió econòmica, el mercat presenta problemes d’organització a finals dels anys setanta. La primera incidència era l’espai: els carrers del centre de la vila on paraven els marxants eren relativament estrets. Aquests es col·locaven a les dues bandes de la via pública. la qual cosa dificultava el trànsit als vianants i la visibilitat de la mercaderia dels paradistes disminuïa. A causa del reduït espai alguns tapaven parcialment els productes dels seus competidors, cosa que originava una primera picabaralla.

Imatge del mercat de Tordera, anys setanta. Autor: Josep Matas.

Un incident que presentava contrarietats era el de les llicències. Alguns comerciants demanaven poder venir al mercat de Tordera i se’ls denegava, però al mateix temps hi havia un gran nombre de marxants, quantitativament la majoria, que paraven sense llicència, ja que la seva temporalitat no era permanent. Aquest mercat presenta dues tipologies de parades, les fixes, que pagaven un quota anual i se’ls reservava cada diumenge el mateix lloc, i les parades no permanents, que no tenien ni una temporalitat ni una parada fixes. Si un marxant volia establir una parada al mercat de Tordera, només havia de cercar un bon lloc a primera hora i pagar les taxes d’acord amb els metres que ocupava a l’encarregat del mercat, sense necessitat d’haver de sol·licitar cap tipus de permís prèviament. Aquest sistema originava certs conflictes; el més freqüent era que els marxants temporals acabessin ocupant les places dels permanents. A l’esdeveniment hi mancava una certa presència policial.

Presentació de la Societat d’Estudis Torderencs i Debat elecccions municipals 2015

El dijous 21 de maig, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tordera, va tenir lloc la presentació de la Societat d’Estudis Torderencs i el seu primer acte: el debat de candidats a les eleccions municipals. La Sd'ET és una entitat sense ànim de lucre, de caràcter cultural, que neix amb l’objectiu de promoure i difondre la recerca local. Les seves àrees d’estudi són diverses:  economia, biologia, història, patrimoni i anàlisi polític. La seva missió és que els ciutadans puguin conèixer més i millor Tordera. Joan Bou i Pla va exposar breument al públic què era la Societat d’Estudis Torderencs, seguidament Marc Francesch va anunciar el funcionament del debat.   

Imatge del debat electoral 2015. FOTO: Xavier Llop

En segon lloc es va fer la presentació dels candidats. S’exposava el currículum abreujat de cada alcaldable i ells feien una primera exposició de temàtica lliure d’uns tres minuts. El debat electoral es dividia en quatre blocs: Economia; Territori; Promoció de la vila; Benestar social i participació ciutadana. A mig debat s’introduïen les preguntes que els ciutadans havien proposat anteriorment a través de la pàgina de Facebook de l’entitat. A la darrera mitja hora el públic va poder fer preguntes als candidats. El debat va ser moderat per Joan Bou Pla i Marc Francesch i va tenir una durada de poc més de dues hores i mitja.  

Font: Ràdio Tordera

El resultat de les eleccions municipals del 24 de maig dibuixen un escenari més incert que mai. Convergència i Unió ha guanyat novament les eleccions, però ha perdut la majoria absoluta. Existeixen diverses combinacions possibles: CiU podria governar en minoria, pacte de concertació nacional amb ERC, sociovergència (CiU-PSC) o per contra un govern d’entesa entre els partits d’esquerres. Es veu poc provable un acord entre CiU i SOM, formació local integrada per membres de Podem i ICV. 

Alcaldables 2015: Xavier Pla (ERC); Rafa Delgado (PSC); Salvador Giralt (SOM); Xavier Martín (PP) Joan Carles Garcia (CiU) i David Musquera (PAT). FOTO: Xavier Llop. 

Les eleccions muncipals del 1983

El primer Ajuntament democràtic és pot etiquetar com un govern de transició, en què apareixen un seguit de tics o maneres de fer més pròpies d’etapes anteriors i diversos interessos urbanístics. La majoria absoluta de Convergència i Unió crea una governabilitat de poc consens, tot i la participació dels membres de l’oposició en les diferents àrees del govern. Els principals temes de debat es van centrar en el pla general, la problemàtica del caravàning, derivat per la concessió d’una llicència d’obres incorrecte, el tractament de les aigües del riu, l’extracció d’àrids, les urbanitzacions il·legals del terme municipal, la realització de plens a porta tancada i sobretot la redacció d’un pla general d’ordenació.  

En la primera etapa democràtica, el socialistes presidien la cartera d’hisenda. Jaume Romaguera i Ferrer, encapçala per segona vegada la llista del PSC-PSOE en les eleccions convocades el 8 de maig de 1983, i en resultar ser-ne el guanyador. Per primera vegada en unes eleccions de la nova era política, Convergència perd unes eleccions. La federació nacionalista tenia dos candidats potencials a l’alcaldia, Enric Carbonell i Pilar Bota. Finalment Bota serà designada alcaldable de CiU. El desgast del govern presidit per la federació nacionalista i la divisió dels barons proconvergents torderencs en dues fraccions, una de tendència progressista i l’altra més reaccionària, posen de cara la victòria socialista. Apareix, un grup d’independents, encapçalats per Joaquim Segurado, que acabaran fent de balança en la governabilitat del segon govern democràtic. Una formació composada per antics membres d’UCD i afiliats a Unió Democràtica de Catalunya, o persones com Josep Matas Pericay, home de pes en els primers anys del primer govern democràtic, i que en els comicis anteriors figurava a les llistes de CiU.   

Els socialistes guanyaran les eleccions municipals gràcies a obtenir 6 regidors i el suport d’una nova formació de caràcter local, Independents per Tordera que en van treure 3. CiU perdé el suport de l’electorat tot i el perfil convergent de la població, 709 vots menys respecte als comicis anteriors. Per contra la candidatura socialista recull 545 vots més que el 1979. Les dades de participació són elevades en tots dues eleccions, amb totes les del 83 (65,6%) són 5 punts per sota a les del 79 (70,5%).   

Segons testimonis orals l’opció preferent d’aquest partit independent era pactar amb CiU, formació amb el que es percebien més similituds ideològiques. Les ordres dels òrgans generals optaven per aquesta opció. Alguns dels seus representats no consideraven apropiat que Pilar Bota fos alcaldessa de Tordera, i condicionaven el seu suport a un canvi de líder. Tot i que Independents per Tordera no aconsegueix el seu propòsit segellen el seu acord amb Convergència. Finalment un dels membres capgira la tendència i Jaume Romaguera passarà a convertir-se en el nou alcalde de Tordera.               

             

“Tordera al segle XIX, política, societat i economia” obté la Beca de Recerca Salvador Vendrell 2015

La sol·licitud de treball que vaig presentar amb el nom de “Tordera al segle XIX, política, societat i economia” ha guanyat l’edició d’enguany de la Beca Recerca Salvador Vendrell, atorgada per l’Ajuntament de Tordera. El principal objectiu d’aquest projecte és elaborar un anàlisi complet de la Tordera del vuit-cents. El resultat ha de ser una treball de tipus divulgatiu on es reflecteixi l’evolució de la centúria i desenvolupi els fets més importants del període. La informació tractada anirà acompanya d’imatges, plànols o mapes i gràfics explicatius. La seva extensió es situarà al voltant de les 150-200 pàgines. A més de la recerca documental hi ha un treball de camp, aquest té com objectiu catalogar diversos elements arquitectònics o naturals originaris del XIX.  

Es proposa el següents punts, aquests s’ampliaran a mesura que anem buidant documentació:

- Estudi demogràfic: Evolució de la població, de la taxa analfabetisme o de l’estructura socioprofessional. Creixement urbanístic. Distribució poblacional entre zona rural i zona urbana.  

- Agricultura i explotació forestal: Estructura de la propietat, distribució i tipologia de conreus. El sorgiment dels hisendats. La creació d’organismes vinculats al món agrícola, tant de caràcter social com de caràcter econòmic. Implantació del regadiu. Explosió de l’explotació forestal i la posterior adaptació al sector surer. L’afectació de la fil·loxera. L’activitat mercantívola del sector primari.

-  Oficis, comerços i fàbriques: Estudi dels artesans, oficis i comerços. Freqüència, evolució  distribució dins dels carrers de la vila. Les diverses fàbriques registrades al llarg del transcurs. Fàbriques preindustrials. El procés d’industrialització del darrer terç del XIX: causes, projectes i sectors. Mercat i fires.

- Política local: Els principals fets polítics del període. El mandat dels alcaldes. Els partits polítics. La proclamació de la Primera República. Creació de la primera seu consistorial. Les Finances Municipals. Educació. 

- Principals fets històrics: Les guerres i la seva afectació a Tordera. L’arribada del tren, pros i contres. El bandolerisme. La construcció d’infraestructures. Catàstrofes naturals: riuades o sequeres. L’arribada de l’electricitat. La inauguració de la nova església parroquial. Altres fets històrics.

- Cultura i societat: Organismes i iniciatives de tipus cultural com les orquestres o corals. Els Cafès o clubs de societat. Causes de la divisió de classes socials. Principals personatges.

- Festes: La celebració de la Festa Major i Cursa del Cós, l’aplec de Sant Ponç, la Festa Major petita. Les festes majors dels veïnats, etc. 

El primer ascens a la Divisió d’honor del CP Tordera

A finals dels anys setanta, la població de Tordera visqué èxits esportius de la mà del seu equip local d’hoquei sobre patins, amb l’ascens a la màxima categoria de l’Estat espanyol el 1979. Durant la temporada 1978-79, el CP Tordera es plantà a la primera divisió després de ser campió de la segona divisió; per tant, es tracta d’un ascens lògic atesa la classificació de la temporada anterior. Aquell any la localitat visqué un entusiasme que anava més enllà del sentiment estrictament esportiu gràcies als bons resultats de l’equip local. L’esmentada temporada ascendiren a la divisió d’honor quatre equips, dos més que les edicions passades, ja que la màxima categoria s’incrementava en dues places i passaven a disputar-la 16 equips. El Tordera jugava al grup II de la primera divisió. Les primeres places se les disputaven el Piera i l’equip local. Finalment el Tordera aconseguí ser el campió del seu grup i obtenir l’ascens automàticament. L’equip comptava amb dos gran jugadors, Josep Garriga i Josep Enric Torner, que foren internacionals amb la selecció espanyola.

celebració de l’ascens, el 25-03-1979. Autor: Josep Matas Llopart 

La festa de l’ascens es produeix el 25 de març del 1979, coincidint amb el partit del campionat d’Espanya de la primera divisió que enfrontava l’equip local amb el Ruan de Madrid, que llavors era el tercer classificat. Una bona part de la població es va desplaçar a la pista de L’Amistat amb banderes catalanes per homenatjar el seu equip. La festa fou agredolça, ja que la victòria fou per a l’equip madrileny: 3 a 4.

A més del Tordera, els altres tres equips afortunats amb l’ascens foren el Liceo de la Corunya, el Claret de Sevilla i el Vilafranca, tots líders dels grups respectius. Aquests quatre equips realitzaren una lligueta, celebrada al poliesportiu de Riazor, a la Corunya, anomenada Memorial Paulino Martín, trofeu de campions que va ser guanyat pel Claret de Sevilla. El Tordera quedà en darrera posició ja que no va guanyar cap partit.

Els bons resultats del primer equip a la seva primera temporada a la divisió d’honor provocaren que algun dels seus jugadors rebés ofertes dels principals equips de la categoria. Aquest fet finalment aniria en perjudici dels interessos del CP Tordera, atès que la falta d’entesa entre jugadors i equip directiu provocà una fuga de jugadors. Els primers que van marxar foren Eduard Tresserras, que se n’anà a jugar al CP Vic, i Josep Enric Torner, que al seu torn ho féu al Liceo.

A tres mesos de les eleccions municipals

Les eleccions municipals del mes de maig dibuixen a Tordera un escenari més incert que mai. Si es compleix el que preveuen els pronòstics, Convergència i Unió guanyaria còmodament les eleccions, però podria perdre la majoria absoluta. El mapa de forces d’esquerres a l’Ajuntament de Tordera serà fragmentat i els resultarà difícil construir una majoria d’esquerres que els permeti una governabilitat còmode. Creix el nombre de llistes electorals respecte a les passades eleccions: Poble Actiu Tordera (Procés Constituent-AUP), Podem o ICV neixen per trencar l’escenari d’statu quo actual. Els partits tradicionals opten per l’experiència. L’alcalde Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), aspira a la reelecció, ERC i PP repeteixen cap de llista i el PSC aposta per un nou alcaldable amb trajectòria política.    

Ajuntament de Tordera. Foto: Ràdio Tordera

Joan Carles Garcia Cañizares, nascut a Barcelona fa 53 anys, és un líder fort, amb un grau d’experiència considerable, té una bona imatge i el seu lideratge és inqüestionable. És alcalde de Tordera des del 1995, encadena quatre legislatures consecutives amb majoria absoluta i és diputat a la Diputació de Barcelona des del 2007. Té formació en el món del disseny industrial i en el camp de la ciència jurídica. Durant aquest darrers vint anys CiU ha governat d’una manera còmode. Tordera és un poble de perfil convergent i la població ha trobat a faltar un partit opositor amb perspectiva de ser alternativa clara de govern. CiU presentava el projecte més engrescador per la ciutadania. El context de crisi econòmica i de crisi de confiança en les institucions ha produït un desig de regeneració política a nivell estatal. Un cert grau de renovació intern assegurarien a la federació nacionalista uns bons resultats a Tordera. 

ERC es presenta com a partit alternativa. El context sobiranista i l’ascens dels republicans a nivell nacional fan pensar que seran segona força a l’Ajuntament. Esquerra confia novament amb Xavier Pla Bancells, un enginyer industrial de 43 anys, nascut a Sant Feliu de Buixalleu. A les eleccions municipals del 2011, amb ell el cap davant, ERC aconsegueix els millors resultats de la història recent. Xavier Pla és un home amb una llarga trajectòria en el món polític, ha estat regidor a Hostalric, Sant Feliu de Buixalleu i finalment a partir del 2011 a Tordera. També va ser conseller comarcal de la Selva entre els anys 1999 i 2003, on ocupà la vicepresidència tercera, assumit l’àrea de Cultura.  

ERC concorrerà les eleccions municipals amb Gent de Tordera, un grup d’independents, liderat per Anna Serra Fàbregas. Aquesta agrupació vol sumar els puntals del món associatiu. Persones compromeses amb el poble amb experiència empresarial, cultural i social. ERC i Gent de Tordera plantegen canvis profunds en la gestió de l’Ajuntament, la gestació d’un nou model de creixement, una política participativa i audiències públiques. El seu ascens dependrà, en bona part, del seu programa electoral i dels noms d’aquests independents, encara per conèixer.   

És una mala època pels socialistes. Els torderencs Josep Romaguera i Montserrat de Diego deixen la seva activitat política al maig i les enquestes a nivell autonòmic auguren una caiguda del nombre de diputats. El nou cap de llista serà Rafa Delgado, membre de l’executiva. Delgado ha estat el primer alcaldable conegut oficialment, malgrat això coneixem poc la seva biografia. Va ser alcaldable a Tona pel PSC al 2003, obtenint un únic regidor. Aconsegueix la cartera d’informació i participació ciutadana. El 2007 ho va tornar a intentar però a diferència dels comicis anteriors no va aconseguir representació.

Xavier Martín de Diego, repeteix com alcaldable pel PP. Nascut a Tordera fa 27 anys, té formació jurídica i és director del diari digital MaresmeActiu.com. A les eleccions municipals del 2011 va aconseguir dos regidors. Per primera vegada els populars aconseguien representació en el consistori. En aquests quatre anys, el grup popular ha adoptat una postura constructiva a la política local  aconseguint incorporar als pressupostos i ordenances fiscals algunes de les propostes del seu programa electoral. Xavier Martín és el portaveu de l’oposició políticament més actiu i les seves hores de dedicació són visibles. Les sigles del seu partit no travessen pel seu millor moment. Podria conservar els dos regidors amb un posicionament moderat durat la campanya, un programa electoral adequat i una bona comunicació de la feina feta.

Procés Constituent i l’Assemblea d’Unitat Popular s’uneixen per formar una candidatura batejada amb el nom Poble Actiu Tordera. No s’ha fet públic el nom del seu alcaldable, que serà de Procés Constituent. El líder de l’AUP, David Musquera Juli, manifesta la voluntat de crear una candidatura d’esquerres oberta a socialistes, comunistes, anarquistes i entitats del poble. Finalment tot indica que hi haurà una altra llista d’esquerres amb moltes possibilitats d’obtenir representació, parlem de l’agrupació entre la nova formació Podem i ICV. Es desconeix encara qui liderarà el projecte i les bases del seu programa electoral.