El
canvi estructural que viu Tordera a mitjan segle xx reconverteix el mercat. L’oferta
s’orienta a les necessitats del públic objectiu, ja que la població
progressivament deixa de ser sectorialment agrícola per convertir-se en
industrial, cosa que féu variar la demanda del consumidor. A partir dels anys
seixanta, les parades de fruita, verdura, roba, productes per a la llar,
ferreteria o artesania prengueren el protagonisme del mercat de bestiar. A
finals dels anys setanta es comptabilitzaven unes 300 parades i el seu volum de
venda era superior a 30 milions de pessetes, amb una afluència de 5.000 visitants
externs, segons dades oficials.
Malgrat
la seva magnitud en termes de grandària i repercussió econòmica, el mercat
presenta problemes d’organització a finals dels anys setanta. La primera incidència
era l’espai: els carrers del centre de la vila on paraven els marxants eren
relativament estrets. Aquests es col·locaven a les dues bandes de la via
pública. la qual cosa dificultava el trànsit als vianants i la visibilitat de
la mercaderia dels paradistes disminuïa. A causa del reduït espai alguns
tapaven parcialment els productes dels seus competidors, cosa que originava una
primera picabaralla.
 |
| Imatge del mercat de Tordera, anys setanta. Autor: Josep Matas. |
Un
incident que presentava contrarietats era el de les llicències. Alguns
comerciants demanaven poder venir al mercat de Tordera i se’ls denegava, però
al mateix temps hi havia un gran nombre de marxants, quantitativament la
majoria, que paraven sense llicència, ja que la seva temporalitat no era
permanent. Aquest mercat presenta dues tipologies de parades, les fixes, que
pagaven un quota anual i se’ls reservava cada diumenge el mateix lloc, i les
parades no permanents, que no tenien ni una temporalitat ni una parada fixes.
Si un marxant volia establir una parada al mercat de Tordera, només havia de
cercar un bon lloc a primera hora i pagar les taxes d’acord amb els metres que
ocupava a l’encarregat del mercat, sense necessitat d’haver de sol·licitar cap
tipus de permís prèviament. Aquest sistema originava certs conflictes; el més
freqüent era que els marxants temporals acabessin ocupant les places dels
permanents. A l’esdeveniment hi mancava una certa presència policial.
